Muro de solidaridad y denuncias:
Ley de amnistía parcial:
-L’Audiència espanyola es resisteix a amnistiar els CDR de l’operació Judes per terrorisme i vol anar al TJUE.
Considera que la llei d’amnistia pot ser contrària al dret comunitari, i demana que sigui el TJUE qui ho decideixi.
L’Audiència espanyola proposa de portar al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) la decisió d’amnistiar, o no, els membres dels CDR encausats per l’operació Judes. Considera que els fets que s’investiguen serien amnistiables, però creu que la llei d’amnistia mateixa és contrària al dret de la Unió Europea perquè contravé la directiva antiterrorista. De fet, argumenta que la llei d’amnistia no és prou concreta sobre els actes de responsabilitat que s’han d’excloure “en una matèria tan sensible com el terrorisme”, i aprofita per desqualificar-la: “No hi ha cap dubte que és una mancança important per a la seguretat jurídica i que fa que la llei sigui clarament insuficient del punt de vista de la tècnica legislativa al qual ens referim, i que, insistim, pot ser contrària a l’esperit del dret de la Unió Europea.”
Els dotze investigats en l’operació Judes són encausats pel delicte de terrorisme, i n’hi ha vuit als quals també se’ls atribueixen els delictes de tinença, dipòsit i fabricació de substàncies o aparells explosius de caràcter terrorista, i també el delicte d’estralls terroristes, en grau de temptativa. La llei d’amnistia exclou els fets que puguin ser qualificats de terrorisme segons la directiva europea antiterrorista —no segons el codi penal espanyol, que en fa una definició més indeterminada— i que hagin causat intencionadament violacions greus de drets humans.
L’Audiència espanyola conclou que els fets investigats compleixen la primera condició, però no la segona. Diu que la directiva defineix “grup terrorista” com a “tota organització de més de dues persones establerta durant un cert període de temps, que actua de manera concertada amb la voluntat de cometre delictes de terrorisme”. També destaca que diu que no cal que en aquesta organització hi hagi una estructura amb unes funcions definides formalment. Una definició que, tenint en compte els escrits d’acusació, “encaixa perfectament en allò que es denomina a la directiva com a ‘grup terrorista’”.
Quant a la fabricació i tinença d’explosius, diu que les acusacions fan referència a la tinença de substàncies que poden servir per a fabricar-ne, com la termita, i recorda que la directiva demana als estats que tipifiquin com a delicte “la fabricació, tinença, transport, subministrament o utilització d’explosius o armes”, motiu pel qual també encaixaria i tampoc seria amnistiable.
I, per últim, diu que el delicte d’estralls en grau de temptativa és inclòs a l’apartat D de l’article 3 de la directiva antiterrorista, quan parla de “la destrucció massiva d’instal·lacions estatals o públiques, sistemes de transport, infrastructures, sistemes informàtics, plataformes fixes ubicades a la plataforma continental, llocs públics o propietats privades, que puguin posar en perill vides humanes o produir un gran perjudici econòmic”. L’Audiència diu que es va requisar material que, suposadament, establia com a objectius la comandància de la Guàrdia Civil, la comandància naval de Barcelona, el govern militar de Barcelona, el Parlament de Catalunya, la delegació del govern espanyol, la fiscalia de Catalunya, i unes quantes instal·lacions públiques que, diu, “en cas que s’hagués pogut dur a terme, hauria posat en perill greu la vida o la integritat física de les persones”.
Ara bé, l’Audiència reconeix que el segon condicionant per a excloure una causa de terrorisme de l’amnistia –que hagi causat violacions de drets humans de manera intencionada– no es compleix. Tenint en compte això, els fets serien amnistiables, però l’Audiència considera que la llei d’amnistia pot representar “una derogació tàcita d’una part essencial de la directiva comunitària, i en definitiva estar en contra de la voluntat del legislador comunitari”. És per això que vol portar-ho al TJUE, per veure si la llei és contrària al dret comunitari.
Policía patriótica:
-Cloacas, investigaciones extrajudiciales… las herramientas de la clase dominante.
La Unidad de Asuntos Internos de la Policía Nacional ha informado que durante los años 2015 y 2016 se realizaron consultas en bases policiales sobre al menos 55 diputados de Podemos.
El listado de diputados sobre los que se realizaron consultas, indica que al menos 55 diputados electos en 2015 y 2016 que pertenecían a Podemos, En Comú Podem, En Marea y Compromís fueron objeto de búsqueda en esas bases de la Policía Nacional.
Casos ‘aislados’:
-Condenan a una policía nacional por tráfico de cocaína y revelación de secretos.
La Audiencia de Valladolid ha impuesto penas que suman seis años de prisión a una agente de la Policía Nacional, O.R.G., por delitos de tráfico de drogas y descubrimiento y revelación de secretos, además de ocho años de inhabilitación absoluta.
La encausada, aunque desempeñaba su jornada policial en Madrid, residía en una vivienda de Valladolid con su compañero sentimental, C.A.G.G., también encausado y condenado en sentencia de conformidad a tres años de prisión por tráfico de drogas con atenuante de drogadicción.
La investigación determinó que la acusada, aprovechando su condición de policía, accedió a información de carácter restringido o reservada sin estar autorizada para ello.
Ha sido condenado a a tres años y seis meses de prisión por un delito contra la salud pública y a dos años y seis meses por descubrimiento y revelación de secretos.
Poesía política:
-Las tierras de España son de hombres y mujeres que la regaron con su sudor.
Ay madre que pena y que dolor.
Cautiva llevo en mi sangre,
Y entre las paredes de mi corazón.
Ay madre que penita siento yo
Que a perpetua prisión condenan
Al cantautor y al libertador
Que pena y que dolor madre
Que los terroristas de los G.A.L.
Vuelen con plena Libertad.
Como el jilguero y el gorrión
Que pena y que dolor que se inclinen…
Ante las velas de cualquier altar.
Y a un revolucionario por gritar
Trabajo Justicia y Libertad…
Lo encierren de por vida.
Tras los aceros de una prisión
Que pena madre y que dolor.
Que torturen a hombres y mujeres.
Por gritar que la tierra no es…
Del marqués ni del juez ni del conde.
De ningún señorito ni del monseñor
Que tristeza madre que pena y que dolor.
Las riquezas son de las manos que la trabajan
Y las tierras…las tierras de España.
Son de hombres y mujeres…
Que riegan la tierra con su sudor.
Eduardo Godino Montero. El Poeta Rojo.
