Muro de solidaridad y denuncias:
Denuncias. Campaña CAPA:
–Ley Antiterrorista
La ley antiterrorista supone una amenaza para los derechos y libertades de la población, ya que los subordina a la intervención policial con el fin de garantizar una supuesta seguridad ciudadana. De esta manera, el derecho a la libertad de expresión, por ejemplo, queda limitado como objetivo para frenar el terrorismo. Pero, ¿qué se considera terrorismo en nuestro país? Todo aquello que plantee una alternativa al sistema actual. Así, el Estado Español no duda en sacar sus armas represivas contra periodistas, artistas o personas cuyo único delito es expresar su opinión en redes sociales o criticar alguno de los pilares que lo sustentan.
Se denominan terroristas todas las opiniones que vayan contra sus intereses, mientras son totalmente impunes con las manifestaciones que enaltecen el fascismo. Se les llena la boca condenando la violencia, mientras nos desahucian a palos, nos reprimen en huelgas o nos ponen unos precios desorbitados de la luz. ¿Quién ejerce violencia entonces?
Por otro lado, se condena la solidaridad, buscando exterminar cualquier ideología disidente, aislando lo máximo posible a los presos políticos que siguen fieles a sus ideas y reprimiendo a los que los defienden desde fuera. Con todo ello, buscan que tengamos miedo a hablar, que nos quedemos callados mientras nos siguen pisoteando. Lejos de conseguirlo, llamamos a transformar nuestra rabia en lucha organizada, a gritarles que son ellos los terroristas y que no vamos a parar hasta derogar todas sus leyes represivas.
¡¡LIBERTAD PRESOS POLÍTICOS!! ¡¡AMNISTÍA TOTAL!!
Comité d’Asturies Pola Amnistía.
Difusión:
-Comunicat oficial del Grup de Suport Sas Absolució
El darrer cap de setmana ens va arribar la noticia que el recurs d’apel·lació que vam presentar el febrer de 2021 per la sentència injusta i abusiva que li havien dictat al nostre company Adrián Sas, havia estat desestimat a cadascun dels seus punts. És a dir, l’audiència provincial de Barcelona confirma que la condemna és de 3 ANYS, 6 MESOS i 1 DIA DE PRESÓ.
Volem assenyalar un cop més, que es per culpa de l’agreujant que va presentar la Generalitat que la condemna supera els dos anys i per tant implica l’entrada a presó del nostre company. La mateixa Generalitat que abans del judici ens havia promès que retirarien part de l’acusació.
Des del Grup de suport Sas Absolució manifestem un cop més que nosaltres no acceptarem res que no sigui l’absolució, però sabem que això no vindrà dictat des de la justícia, ja fa temps que no confiem en la justícia. Sabem que l’únic que pot aturar l’entrada a presó del nostre company Sas és la solidaritat del poble. Es per això que fem una crida a la unitat antirepressiva, hem de tornar a prendre els carrers, organitzar-nos i assenyalar els culpables.
Actualment tenim a Catalunya més de 3000 represaliades arran de l’1 d’octubre. Igual que vam ser capaços de sortir a defensar als presos processistes i a les institucions catalanes dels atacs procedents de Madrid, ara hem de sortir a defensar a totes i cada una de les més de 3000 represaliades dels atacs provinents de l’estat feixista Espanyol i de les pròpies institucions Catalanes, que en el seu dia vam defensar, motiu pel que ara ens volen tancar. El cas de l’Adrián potser serà el primer que acabi en presó arran del procés d’independència, però per desgràcia no serà l’últim.
Només hi ha un sentiment més fort que l’amor a la llibertat, i és l’odi a qui ens la treu. I aquest odi és el que hem de canalitzar; i amb organització i valentia fer-lo servir per atacar als nostres repressors, només així serem capaços de plantar-los cara.
Com va dir Robespierre: Castigar als opressors és clemència, perdonar-los és barbàrie.
Organitzem la solidaritat i siguem espurnes per cremar-ho tot!
Us convoquem a totes a tornar als carrers, a demostrar que sols el poble salva el poble i que per molt que intentin intimidar-nos i silenciar-nos lluitarem fins al final per la llibertat del Sas i de tots els presos i preses polítiques antifeixistes.
*Convocatòries:
Dimecres 24 de novembre: Us convidem a convocar concentració/manifestació a la vostra població o que us sumeu a les que es convoquin al vostre territori.
Dissabte 27 de novembre: Manifestació unitària a Vilafranca del Penedès (us convidem a totes a participar)
Hora: 19:00h. Plaça de la Vila, Vilafranca del Penedès acabarem amb un tall a l’AP7.
Alerta Solidária. Baula. Grup Suport Sas.
-Nosaltres no vam fallar, els processistes sí
Moviment pro amnistia.
El 30 de gener del 2018, una part del poble català, fart de ser traït pels partits processistes, sortia als carrers i rodejava el Parc de la Ciutadella, on les portes es trobaven tancades i encadenades ja que dins el Parlament de Catalunya s’intentaria investira Puigdemont després de les eleccions del 155. Cal aclarir que allà hi érem per tal de defensar els drets nacionals del poble català, no pas per defensar a un expresident partícip de la traïció al poble català amb la falsa declaració d’independència del 27 d’octubre de 2017. Cap dels partits autoanomenats independentistes va estar a l’alçada de les circumstàncies i tots ells van donar l’esquena al resultat del referèndum de l’1-O mentre acataven les eleccions imposades pel règim sota l’article 155.
Una vegada més, el poble català havia d’agafar la paella pel mànec, doncs es preveia el que finalment va succeï: aquell dia va ser un episodi més de la mentida processista. Diversos manifestants van obrir les portes d’accés al Parc de la Ciutadella amb l’objectiu d’arribar fins el Parlament de Catalunya. Allà dins es trobava un ampli dispositiu dels Mossos, els botxins al servei de la Generalitat, que van tractar d’aturar els manifestants però es van veure superats i s’aconsequí arribar a les portes del Parlament. Més tard, aquests mateixos Mossos atonyinaven els nombrosos manifestants que tractaven de sortir del Parc de la Ciutadella i també identificaven a molts d’ells, però gràcies a la pressió popular van fer marxa enrere.
Recentment, la Generalitat ha anunciat que retira l’acusació particular. Aquesta maniobra té com a finalitat aplanar el terreny per poder pactar els pressupostos i un rentat d’imatge per tal de minimitzar el seu creixent descrèdit.
No podem oblidar-nos de la resta de companys encausats per la Generalitat que a dia d’avui estan condemnats a penes de presó. Seguim i seguirem denunciant el paper repressor de la Generalitat com a gestor del règim a Catalunya.
Denunciem el paper de Junts i ERC en la repressió al poble català en lluita pel seus drets nacionals i a tots tres partits (Junts, ERC i CUP) pel seu paper desmobilitzador i col·laboracionista, demostrant que s’estimen més seguir a sou del règim sota les seves institucions autonòmiques que treballar per una veritable ruptura amb el feixisme borbònic que posi fi a la constant negació de drets i llibertats fonamentals.
NOSALTRES NO VAM FALLAR, ELS PROCESSISTES SÍ. NI UN PAS ENRERE!
ABSOLUCIÓ PELS 7 DEL 30-G! AMNISTIA TOTAL!
Violencia policial:
-Cuatro periodistas, imputados por ‘falso testimonio’ tras denunciar una agresión policial a uno de ellos.
Uno de los periodistas denunció a un policía por agredirle con una porra cuando este le pidió su acreditación de prensa en un mitin de Vox en Vallecas. Pese al informe médico y vídeos que confirman su relato, una jueza le absuelve y pide abrir un procedimiento penal por delito de falso testimonio que puede acarrear hasta dos años de cárcel y una cuantiosa multa.
*La juez amenaza con un proceso por falso testimonio a periodistas que denunciaron agresiones en el mitin de Vox en Vallecas.
La titular del Juzgado de Instrucción 2 de Madrid amenaza al periodista Guillermo Martínez y a tres fotoperiodistas por falso testimonio por denunciar las agresiones de un agente antidisturbios en el mitin de Vox en Vallecas.
Secuelas represivas:
-Trauma y represión a seis años de la operación Pandora II.
El autor, una de las personas represaliadas en aquella operación policial ordenada por la Audiencia Nacional, profundiza en las investigaciones sobre el trauma psicológico y la fuente de información que aportan a la hora de afrontar procesos represivos como el que ha vivido.
En octubre se cumplieron seis años de la operación Pandora II, en la cual diez personas fuimos detenidas bajo la ley antiterrorista. Seis años pueden parecer poco, pero, a día de hoy, mi vida —así como seguramente la de muchos del resto de encausados— ha cambiado mucho y hay cosas que las miro ya con el regusto de boca de haber quedado atrás. En los últimos años he dedicado mucho de tiempo a entender lo que me ha pasado en relación a diferentes procesos personales, entre ellos la represión. Esta búsqueda me ha llevado a descubrir y entender el trauma y como actúa en diferentes esferas de nuestra vida.
–https://www.elsaltodiario.com/operacion-pandora/trauma-represion-seis-anos-operacion-pandora-ii
