Carta de Pablo Hasél desde la prisión de Ponent. Mayo 2022: «Independentisme català y Rússia».

Cartas desde prisión:

Pablo Hasél

Prisión de Ponent, mayo 2022

INDEPENDENTISME CATALÀ I RÚSSIA

Lluny de defensar el dret a l’autodeterminació de Crimea i de les Repúbliques del Donbass, que van decidir democràticament no formar part d’Ucraïna, la immensa majoria de l’independentisme i processisme català (els que diuen ser independentistes però no actuen ni amb una mínima conseqüència, eternitzant el procés), s’han posicionat a favor de l’OTAN i dels seus titelles ucraïnesos. En aquest sentit, han condemnat la legítima autodefensa de Rússia que beneficia els territoris independitzats d’Ucraïna i que, des de fa temps, sofreixen massacres de tota mena. El Govern català – que avui dona suport a l’enviament d’armes a Ucraïna – no ha mogut ni un dit per fer costat al Donbass. Tant la Institució com una part important de la societat civil ometen que Zelenski va emetre un decret presidencial per a reconquerir Crimea per la força, que va preparar una ofensiva encara major contra les repúbliques i que va mobilitzar nombroses tropes cap a la zona. Aquest és el respecte al dret a l’autodeterminació que defensen?

Han venut que Ucraïna és una espècie de Catalunya que resisteix heroicament a la violació de la seva sobirania per part de la Rússia que equiparen a l’Estat espanyol. Una altra aixecada de camisa insostenible com tantes altres a les quals ens tenen acostumats. Precisament, és l’Estat ucraïnès atiat per l’OTAN el que, per tot el que s’ha exposat anteriorment, agredeix la sobirania russa i la de les Repúbliques de Donetsk i Lugansk. Ha estat Ucraïna qui, al costat dels seus nazis armats, ha perseguit l’idioma rus -sovint castigat amb atrocitats- i qui també ha amenaçat Rússia amb armes biològiques i nuclears de la mà de diferents potències imperialistes. I és que repeteixen el patró habitual: convertir la víctima en culpable demonitzant-la, assenyalant com a agressor l’agredit, quan asseguren que Rússia pretén ocupar Ucraïna i altres Estats per a saquejar-los, com succeeix a les guerres de rampinyes dels EEUU i els seus socis. Rússia ha deixat molt clar que es retirarà del territori ucraïnès quan la seva sobirania i la de les Repúbliques deixi de ser agredida i amenaçada.

Haurien de plantejar-se -els qui defensen aquesta posició per ingenuïtat i no mentint a consciència-, que el feixisme espanyol que reprimeix amb ferotgia Catalunya, secunda sense fissures l’Estat ucraïnès. A l’opinió pública se li oculta, interessadament, que l’Estat d’Ucraïna no representa a moltíssims dels seus ciutadans, que continuen sofrint la repressió criminal per oposar-se a ser marionetes de l’OTAN, així com s’amaga, també, que el nazisme té total llibertat emparat pel Govern. Que els mateixos mitjans del règim tinguin un discurs idèntic al del Govern català en aquesta qüestió, diu molt. La televisió pública catalana és un ressò de la claveguera i sembla una sucursal més de la Casa Blanca. La censura inquisidora de veus diferents a les del relat oficial de l’OTAN -mentre diuen censor a Putin- la posen al nivell de La Sexta. No es pot lluitar per a una república millor al servei dels qui realment agredeixen la sobirania de desenes de pobles amb terrorisme imperialista. Aquesta fet demostra, una vegada més, que aquí no hi ha llibertat d’expressió, sinó llibertat de manipulació.

Moltes persones obliden que el canal rus RT (avui assetjat com altres mitjans per explicar qui va provocar el conflicte bèl·lic i com s’està desenvolupant), va donar veu a defensors del referèndum a Catalunya sense criminalitzar-lo, va narrar la repressió contra l’independentisme sense justificar-la i va difondre realitats incòmodes per al règim espanyol invisibilitzades pels seus mitjans. També va explicar que el Ministre d’Exteriors rus va retreure a l’Estat espanyol -davant les lliçons de democràcia del GALós Borrell- que tingués empresonats pel procés. Cal recordar, a més, que les brigades de solidaritat amb el Donbass que van sortir de l’Estat espanyol són antifeixistes. Mentre que diversos nazis espanyols han acudit a servir a l’Estat ucraïnès, que també compta amb nazis de molts altres llocs i gihadistes. Hauria de ser evident que és a Rússia a qui li interessa la inestabilitat i afebliment dels Estats imperialistes que l’agredeixen com l’espanyol i no a la UE. Per això, tant en el pla tàctic com en l’estratègic, suposa una gran miopia política atacar amb calúmnies a Rússia i tancar files amb la UE, si realment es busca afeblir al règim espanyol. Però tenint en compte que els processistes faciliten l’estabilitat de l’Estat de diverses formes, hagués estat sorprenent que passés el contrari.

Ja no recorden quants mitjans espanyols entrevistaven fins i tot nazis catalans deixant-los com a víctimes de l’independentisme? Avui, aquest discurs, es repeteix amb feixistes ucraïnesos entrevistats i blanquejats a tota hora sense donar veu als antifeixistes ucraïnesos assetjats per aquests mateixos. Per exemple, el pamflet del PSOE ‘’Eldiario.es’’ va entrevistar a Sonia Barabasch, presentant-la com la filla d’un ‘’lluitador contra l’URSS per a una Ucraïna lliure’’. Doncs el seu pare va ser un militar nazi posteriorment refugiat a l’Estat espanyol. Això d’establir paral·lelismes entre l’Estat ucraïnès i Catalunya no hi ha per on agafar-ho, és l’Estat espanyol qui homenatja nombrosos feixistes, tal i com ho fa l’Estat ucraïnès. S’ha arribat fins a tal punt de ridícul que ERC -en boca del bufó xerraire Rufián- fins i tot va carregar amb ràbia contra Puigdemont i els seus per haver mantingut reunions amb diplomàtics russos en el passat, buscant aliats per a la independència. Per una cosa que van fer mig bé! Per descomptat -i encara més en aquests moments- existeix abans la possibilitat que Rússia reconegui la independència de Catalunya si realment es defensa als carrers prolongadament, que els EEUU davant els quals s’arrossega el Govern. Més enllà dels rocambolescos muntatges amb els quals, des de fa anys, el règim acusa Rússia d’estar disposada a donar suport militar a la causa independentista catalana, és lògic que tot aquest soroll ve perquè saben -a diferència de suposats independentistes- que Rússia pot ser un aliat. La malvolença contra RT ve de llarg i va lligada a aquest relat. Tal vegada Rússia podria ser ‘’només’’ un discret aliat a l’ombra, però aliat. Pot ser que no arribés al punt de reconèixer la República Catalana en cas d’insurrecció (l’única via possible per a conquerir-la com va dir el Ministre del PP, Margallo), perquè intervenen massa factors complexos, però sí que es posicionarien més a favor d’arribar a aquesta conjuntura, sostenir-la i desenvolupar-la.

Que els oportunistes de torn com Aragonés -a qui se li ha unit Junts, mentre la CUP no ho denuncia alt i clar, culpabilitzant també Rússia- s’hagin sumat a l’acarnissament per suposades qüestions morals, és d’un cinisme insuportable. Ells, que sostenen al Govern espanyol que entre altres atrocitats ajuda al Marroc a aixafar al poble sahrauí, a Israel a cometre un genocidi contra els palestins i a l’Aràbia Saudita en el seu extermini del Iemen! Quina defensa de l’autodeterminació i sobirania dels pobles! Aquests farsants processistes han fet més pel feixisme ucraïnès que per la defensa conseqüent del dret a l’autodeterminació a Catalunya. Mentre no dubten a glorificar l’Estat ucraïnès i a donar suport a les seves accions armades, aquí condemnen enèrgicament fins les barricades de manifestants independentistes. I, amb aquesta condemna, serveixen també al feixisme espanyol. Defensant així l’enviament d’armes als pinxos de l’imperialisme -això sí, en nom del pacifismexupiprogre- també engreixen la indústria armamentística, el suculent negoci de la guerra que tant espremen els EEUU i els seus aliats. Avui, defensar la legitimitat de l’operació russa defensiva, és una posició incòmoda pels efectes devastadors de la guerra de la desinformació. Però no serà amb discursos i fets còmodes per al poder com l’afeblirem. Els seus mercenaris, que no mereixen el qualificatiu de periodistes, fins i tot han deixat tirat a Pablo González, un reporter que porta 2 mesos empresonat a Polònia, acusat de ser un espia rus per haver narrat el que succeïa al Donbass. Li han impedit veure el seu advocat i familiars i amics han denunciat haver estat assetjats pel CNI. Ell formava part -com altres professionals que no repeteixen com a lloros els comunicats de l’OTAN- d’una llista negra elaborada per altes instàncies, a la qual s’assenyala als que anomenen ‘’creadors de l’opinió pro-russa’’. El silenci davant el seu segrest resumeix com la tirania de la mentida imposa la ignorància.

Aquest control obsessiu, les mesures d’excepció que aprofundeixen encara més en la retallada de llibertats fonamentals, l’emblanquiment de l’OTAN i, conseqüentment, l’exèrcit espanyol, no beneficien en res a l’independentisme ni al dret a l’autodeterminació. Per tant, si molts independentistes no volen actuar com els processistes domesticats, han de -com a mínim- posar en dubte aquest paperot. Dir que tots els ucraïnesos defensen la manera d’actuar del Govern de Zelenski (cosa que tampoc legitimaria la seva praxis) és una falsedat com seria afirmar que la majoria de catalans s’oposa a l’independentisme. On queda la solidaritat amb els antifeixistes ucraïnesos que també estan silenciats i brutalment represaliats per l’Estat ucraïnès en aquests moments? Recentment l’organització comunista ucraïnesa ‘’Borotba’’ ha denunciat constants tortures, assassinats, desaparicions i empresonament d’activistes i civils que no estan d’acord amb les autoritats. És necessari parlar d’això en comptes de donar credibilitat a muntatges de Hollywood. Mai millor dit amb la CIA orquestrant-los.

Oposar-se a les guerres que provoca l’OTAN, és lliurar una guerra contra la seva propaganda ininterrompuda. Entre altres coses, per a minimitzar els danys massius que ocasiona endarrerint la presa de consciència. En aquest cas, passa per negar la major: Rússia no vol annexionar-se a Ucraïna per la força com diuen alguns independentistes que sí que són crítics amb l’OTAN. El seu exèrcit tornarà a casa quan cessin les massacres contra les Repúbliques i les serioses amenaces contra territori rus. Lluny de ser una operació imperialista, és una clara oposició a l’avanç imperialista, ja per una qüestió de supervivència. Rússia va intentar evitar, durant anys, haver d’arribar a l’enfrontament armat el qual, per desgràcia, afecta persones que no el mereixen. Persones que no importen a l’OTAN ni a l’Estat ucraïnès que han fet i fan tot el contrari per a evitar aquest escenari. Però l’estafa de les matances intencionades i massives de civils indefensos, ha estat desmentit fins i tot per militars que han treballat a l’OTAN com el suís Jacques Baud, expert en intel·ligència militar.

En una entrevista que pot localitzar-se a internet, va dir: ‘’L’enfocament bèl·lic rus és molt diferent al dels nord-americans. Existeixen els exemples de Iugoslàvia, l’Iraq i Líbia. Quan els països occidentals van atacar aquestes nacions, primer van destruir el subministrament d’aigua i electricitat. L’objectiu de Rússia no està dirigit contra la població ucraïnesa’’. Alhora que denunciava: ‘’Em va impactar la declaració del Ministre d’Economia de França de voler destruir l’economia de Rússia amb l’objectiu de fer sofrir al poble rus. Tal afirmació és indignant’’. També assenyala el paper provocador d’Europa i el seu afany d’aïllar a Rússia per interessos econòmics, l’elevadíssim nombre de militars nazis que els mitjans pretenen reduir a xifres anecdòtiques, la russofòbia i les agressions a Crimea que des de fa molts anys impulsa l’Estat ucraïnès, el disbarat que suposa l’atribuir aquesta situació a una ‘’bogeria de Putin’’ despullant-la del context històric, etc. Les falses matances de civils per a criminalitzar a qui no li interessa a l’imperialisme, són una part imprescindible de l’esquema dissenyat per a dirigir l’opinió de les masses. A la Romania de 1989, l’imperialisme va justificar el derrocament armat de Ceaucescu inventant una fossa comuna a Timisoara suposadament amb milers de cadàvers de civils, inclosos nens. Es va descobrir que molts ossos eren d’animals i que havien omplert la fossa comuna de morts desenterrats del cementiri. Perquè l’escena fos encara més macabra, van incloure joguines infantils. Són capaços del pitjor. Aquest teatre televisat no deixa de repetir-se a Ucraïna per a demonitzar Rússia i de pas blanquejar les ‘’democràcies exemplars’’ occidentals en crisis.

Igual que molta gent d’esquerra de l’Estat espanyol es va encegar pel rebuig a la burgesia processista i als seus representants, usant-lo com a pretext per a no donar suport al referèndum al qual hem de tenir dret la classe obrera i altres sectors populars, ara a molts els encega el rebuig al govern de Putin. Però un atac obert de l’OTAN contra Rússia amb les armes nuclears i biològiques que estaven desenvolupant a Ucraïna, no sols perjudicaria a Putin i els seus, sinó principalment al poble rus, que ja s’encarregarà de tornar al Socialisme. Allí on l’OTAN posa les seves urpes sagnants, empitjoren les condicions de vida del poble que diuen alliberar. Després de la seva intervenció a Líbia, aquesta va passar de ser un dels països més pròspers d’Àfrica -reconegut per l’ONU- a un dels pitjors inferns. Si l’OTAN prengués el control de Rússia, el poble rus -entre molts altres- sortiria greument perjudicat. Com no hem de defensar, doncs, que es pari els peus a l’OTAN? Solidaritzant-nos amb el poble antifeixista ucraïnès, amb el de les Repúbliques del Donbass i amb el rus, ara cal denunciar els macabres plans de l’OTAN i donar suport al dret dels pobles a l’autodefensa. Així ho han fet treballadors portuaris de Grècia i Itàlia tractant d’impedir l’enviament d’armes, assenyalant que són perquè guanyin els interessos de l’imperialisme i perdin els dels treballadors. Salvant les distàncies, el govern català tampoc és exemplar i hauria tingut legitimitat per a defensar-se de les agressions feixistes. Encara que en comptes de fer-ho, aquests botiflers reprimeixin a l’independentisme i, com en aquesta qüestió i tantes altres, segueixin el modus operandi dels feroços enemics de l’autodeterminació. Tot encaixa quan ja ni la defensen amb una mínima coherència.

–https://pablohaseldesdeprision.wordpress.com/2022/05/13/independentisme-catala-i-russia/