Muro de solidaridad y denuncias:
Poemario de Pablo Hasél.
-Presentació «EROSIONANT MURS»
«Erosionant murs» és el nou poemari de Pablo Hasél en català. 99 poemes escrits a la presó de Ponent, on parla de les seves vivències i denuncia tota mena d’injustícies. L’Estat, ni segrestant-lo en una presó bruta i decadent, ha pogut esborrar les seves conviccions revolucionàries, tot el contrari, les ha enfortit.
PRESENTACIÓ
«Quan era petit escrivia —sense saber què era la poesia, inspirat per la música que escoltava— poemes en català, dedicats a la nena de l’escola que m’agradava. Més tard, ja a l’institut, vaig continuar creant versos en català, que presentava als concursos de poesia del centre. Però quan, amb disset anys, estava molt centrat en l’escriptura de raps en castellà, la meva llengua materna i la que més domino, vaig abandonar la creació en català amb comptades excepcions.
Uns anys abans de ser empresonat i des de l’autocrítica, vaig adonar-me que havia estat un error no haver creat més en la llengua nacional. En primer lloc, perquè cal valorar-la i defensar-la, sobretot quan pateix tants atacs. Però també perquè he viscut moltes experiències importants en català que m’inspiren en aquesta llengua. Amb l’afegit que m’agrada i li tinc estima, per molt que la inseguretat de no controlar-la tant com el castellà em fes acomodar-me a l’hora d’escriure.
Així que vaig compondre més cançons en català amb la idea d’enregistrar un disc, però només vaig tenir temps de gravar-ne alguna degut a l’empresonament. És un projecte que queda pendent, perquè a la presó m’impedeixen dur-lo a terme, tot i que hi ha una activitat musical on els presos poden enregistrar cançons. A mi, amb un tracte discriminatori per la meva ideologia —cosa que vulnera el seu propi Codi penitenciari— i per no claudicar com volen, se’m nega la possibilitat d’enregistrar cançons o poemes. Fins i tot les que no són reivindicatives! Tot plegat, mentre el Govern català, a càrrec d’aquesta presó inhumana, s’omple la boca de lluita antirepressiva i de llibertat d’expressió i artística.
Ajornat aquest i altres treballs musicals, m’he centrat en l’escriptura de poesia en ambdues llengües. Aquest primer poemari en català és fruit dels vint-i-nou mesos que porto segrestat. Agraeixo a Pol·len edicions la creença en el projecte sense cap intent de censura. Això últim, que hauria de ser habitual, no ho és en un món artístic-cultural massa podrit de complicitat amb la repressió contra l’art revolucionari. Honestament, he de reconèixer que hi ha un petit punt d’autocensura, com també hi era a les cançons per les quals vaig ser condemnat a presó en dues ocasions. Un sempre es queda curt davant tota la barbàrie que cometen els poderosos! Però mai fins a tornar el missatge domesticat i inofensiu per als opressors. El que calia dir, ho he dit. És impossible conquerir canvis sense desobeir, córrer riscs i assumir certs preus, com ho és generar consciència sense parlar clar. Així que, mai millor dit: he estat fidel a la dita de «clar i català».
Patim un dels temps més desbordats de mentides de tota la història, en què s’arriba al punt que els governants que diuen ser antifeixistes, d’esquerres i progressistes ens reprimeixen com els qui almenys no diuen ser-ho. Per això, difondre la veritat objectiva, sobradament provada, està tan perseguit i castigat. «L’art d’urgència», com anomenava a la creació compromesa amb la transformació l’enyorat José María Sánchez Casas (artista, militant comunista i pres polític de la falsa democràcia), és fonamental per desafiar l’omertà mafiosa que volen imposar-nos a base de terror. Lluny de fer-me renunciar a aquest, l’empresonament encara m’ha fet valorar més la seva importància, i ha sumat més motius per a desenvolupar-lo.
Perquè tenim la certesa que, si els erosionem amb perseverança, tots els murs que ens asfixien acabaran sent tombats. Però per molt que no fos així, no podrien deixar-los intactes coneixent el que impliquen i com s’interposen en el camí cap a un lloc molt millor. No ser lliures fa molt mal, però encara seria més dolorós renunciar a la dignitat i a l’alegria que dona veure com ens apropem a la llibertat erosionant murs.»
Pablo Hasél
Centre Penitenciari de Ponent, juliol de 2023
Per adquirir-lo contacteu amb:
PABLO HASÉL DESDE PRISIÓN: