Muro de solidaridad y denuncias:
–Solidaridad con Pablo Hasel:
*Difusión del comunicado de 11 colectivos antirrepresivos, en catalán.
“El compte enrede per a l’entrada a la presó de Pablo Hasel ha començat. Organitzem-nos per a impedir aquest nou atac als nostres drets. Lluitem per la llibertat de Pablo Hasel, que és també la nostra. Amnistia total”.
*Difusión del comunicado en gallego.
“A conta atrás para a entrada em prisom de Pablo Hasel deu comezo. Organice-nos para empecer este novo ataque aos nossos direitos. Luitemos pola liberdade de Pablo Hasel, que é também a nossa. Amnistía total”.
*Cartel solidaridad con Pablo Hasel
“¿Por qué van a encarcelar a Pablo Hasel? Por delitos de injurias a las fuerzas y cuerpos de seguridad del Estado. ¿Por qué debemos impedir su encarcelamiento? Porque señalar y denunciar casos de tortura y maltrato policial es nuestro deber como demócratas”.
-“Nosotros no olvidamos” a Pedro Álvarez, censurado en TV3
LA IMPUNITAT I EL SILENCI REGNA A TV3, QUE HA DECIDIT NO EMETRE EL DOCUMENTAL «NOSOTROS NO OLVIDAMOS»
Durant les darreres setmanes, des d’ACATS i la Plataforma Pedro Àlvarez, hem engegat diverses campanyes en un intent d’emetre el documental «NOSOTROS NO OLVIDAMOS’ a TV3, a qui l’hem ofert a cost zero, per tal de donar a conèixer el cas al màxim nombre de persones possible abans que el Tribunal Suprem l’arxivi definitivament, perpetuant la impunitat del Policia Nacional que el va assassinar.
En primer lloc, som conscients que cedir l’emissió del documental a cost zero és tirar-nos pedres sobre la nostra pròpia teulada, precaritzant (encara més) les nostres condicions laborals. Així i tot, el cas de Pedro Àlvarez i el context actual ens han convençut que cedir-ne els drets d’emissió era «un mal necessari», ja que no volíem que desavinences econòmiques n’impedissin l’emissió. D’una banda, perquè crèiem que calia prioritzar la urgència que ens imposava la prescripció imminent del cas i, per altra, degut a la crisi del Covid-19, que ha reduit a la mínima expressió la campanya de projeccions arreu del territori prevista per aquest 2020.
Tant la Plataforma Pedro Àlvarez com ACATS ens hem reunit diverses vegades amb els grups parlamentaris que ens han volgut rebre: Junts per Catalunya, Esquerra Republicana de Catalunya, En Comú Podem i la Candidatura d’Unitat Popular, per tal d’aprovar una Proposta de Resolució al Parlament de Catalunya amb dos punts d’acord:
1. Dóna suport i es solidaritza amb la Plataforma Pedro Àlvarez i exigeix la reobertura del cas abans de la seva prescripció.
2. Recomana a la CCMA l’emissió del documental «Nosaltres no oblidem» que explica la història del jove Pedro Àlvarez i la lluita de familiars i amics perquè es faci justícia.
Davant la interpel-lació directa a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, TV3 va respondre de forma molt educada i ràpida amb un no rotund, sense ni tan sols valorar les modificacions que estàvem fent a la versió final que estava pocs dies abans de ser acabada.
Entre altres arguments, consideraven que els títols de crèdit eren massa llargs, que la qualitat del so i del vídeo no passaven els seus mínims tècnics, que dubtaven que tinguéssim drets de les imatges d’arxiu (les seves i les d’altres televisions) que surten durant poc més de 5 minuts dels 82 minuts que dura el documental, o que ja havien tractat el cas de Pedro Àlvarez al febrer del 2019 al documental «Vides truncades».
Per nosaltres, això no són més que excuses, ja que, tal com els hi vam respondre: els títols de crèdit es poden accelerar, amb els drets d’imatge es poden trobar fórmules on el dret a la informació s’avantposi a la propietat intel-lectual (o també vam oferir la possibilitat de substituir-les per imatges de creació pròpia dels anys 90 que havíem preparat). Pel que fa a l’emissió d’un documental del cas durant aquest any, en aquest es tractaven fins a cinc casos d’abusos policials i, a més, creiem que la imminent prescripció del cas, després de 28 anys de lluita incansable, en justifiquen l’emissió d’un documental propi que amplii i actualitzi la informació donada, tal com s’ha fet amb altres temàtiques d’actualitat.
També hem pogut parlar amb companyes que han treballat o treballen a TV3 o a productores subcontractades i que, en veure el documental, ens han posat sobre la taula altres motius que no se’ns han volgut dir oficialment, però que poden haver tingut un gran pes en la negativa a emetre el documental:
D’una banda, la incomoditat que suposa assenyalar cossos policials relacionats amb tortures i assassinats, tant de l’Estat Espanyol com dels cossos policials que depenen de les Institucions Catalanes.
Per altra banda, la referència a temes lingúístics que, sabem del cert, han condicionat la seva decisió. Entenem, respectem i compartim que, la televisió pública catalana, prioritzi i fomenti l’emissió de contingut en català i som conscients que el nostre documental no compleix els criteris de normalització lingúística, però també reflecteix una realitat, per més que hi ha qui no ho vol veure.
Arribats a aquest punt, el que ens queda clar és que TV3 NO ÉS LA NOSTRA, en tot cas, és la seval Nosaltres seguirem lluitant contra la impunitat i contra l’oblit amb totes les eines que tinguem al nostre abast i seguirem projectant el documental, allà on se’ns obrin les portes.
I el proper dimarts 15 de desembre, quan farà 28 anys del seu assassinat, seguirem sortint al carrer per cridar
PEDRO, HERMANO, NOSOTROS NO OLVIDAMOS! Seguim! #TV3SiOblida
ACATS i Plataforma Pedro Àlvarez.
Mientras tanto….
–Otro preso muerto, ahora en la cárcel de Sevilla-II
En el recuento de las ocho de esta mañana del 12 de diciembre, fue hallado el cadáver del preso D. G., de 48 años, en una celda del módulo 1. La muerte podría haberse debido a una sobredosis.
–Carceleros y traficantes
Cuatro años al funcionario de prisiones de la red que introducía droga en Picassent
Otros diez acusados son condenados a penas de nueve meses a tres años y medio y se ordena la detención de un procesado que está en rebeldía.
El juicio contra una red que introducía hachís y teléfonos móviles en el centro penitenciario de Picassent para su posterior venta entre los internos, con la colaboración indispensable de un funcionario de prisiones que cobraba entre 500 y 800 euros por cada mochila que lograba llevar a los internos encargados de su distribución, se ha saldado finalmente con penas muy inferiores a las solicitadas inicialmente por el Ministerio Fiscal tras llegar ayer a un acuerdo de conformidad en el que once de los acusados, entre ellos el funcionario de Instituciones Penitenciarias y los cabecillas de la organización, reconocieron los hechos.
La Sección Cuarta de la Audiencia Provincial de Valencia dictó sentencia in voce y condena a cuatro años de cárcel al funcionario del establecimiento penitenciario de Picassent por los delitos de cohecho, contra la salud pública, y pertenencia a grupo criminal.
Para el resto de los acusados las penas impuestas van desde los tres años y medio de prisión para los dos presuntos cabecillas del grupo a los nueve meses de prisión para los padres de uno de ellos, que se encontraba preso y era el encargado de vender y distribuir los teléfonos y la droga a otros internos dentro de la cárcel. Asimismo, para un procesado que no acudió al juicio, y el único que por lo tanto no llegó a un acuerdo de conformidad, el fiscal solicitó que se ordene su búsqueda y detención.
Según ha quedado probado, el funcionario de Instituciones Penitenciarias, condenado a cuatro años de prisión de los doce años y medio que solicitaba el fiscal, aprovechaba su trabajo en el establecimiento penitenciario de Picassent para introducir hachís y teléfonos móviles en el citado centro «a cambio de dinero y con un claro incumplimiento de sus deberes legales y constitucionales».