Muro de solidaridad y denuncias:
-Con los puestos políticos de Tirso de Molina ¡siempre!
Domingo 14 de febrero. A las 11 h. Plaza Tirso de Molina.
Concentración en apoyo a los puestos de colectivos políticos y culturales que todos los domingos del año a las mañanas acercan la cultura popular a miles de madrileños y visitantes.
–https://www.facebook.com/contraeldesalojo
Represión:
-Denuncia de un fotoperiodista a la policía
Juan Gálvez, denuncia la actuación de los Mossos durante el acto de Vox en Salt.
Un policía le disparó “una salva a la cara”.
Señalar que se produjo la detención de dos antifascistas que hacían frente a los nazis en campaña.
-Valentina Morisoli, presa política AAM.
“Aupa, os envíamos una foto y la dirección de la presa política Valentina Morisoli, militante del Movimiento pro Amnistía y contra la represión de Euskal Herria. X.”
-Davant la farsa electoral del 14-F i sobre la qüestió de l’amnistia
Moviment ProAmnistia de Barcelona
Davant les eleccions al Parlament de Catalunya del proper 14 de febrer i la campanya que estan duent a terme diferents partits polítics i organitzacions processistes entorn a la demanda de l’amnistia, ens veiem en la responsabilitat d’aclarir una sèrie d’idees i plantejaments.
Una de les primeres coses que ens va cridar molt l’atenció és la de plantejar una amnistia amb data de caducitat (tan sols pels represaliats polítics des del 9-N de 2014 fins als nostres dies) i emmarcada exclusivament dins el conflicte polític nacional entre Catalunya i l’Estat espanyol. implícitament, aquest plantejament nega l’existència d’un conflicte nacional a Catalunya abans de la data esmentada i també deixa de banda la repressió exercida per la Generalitat -com a part de l’administració estatal al territori- contra el moviment obrer i popular que es venia desenvolupant anys enrere.
D’altra banda, des d’algunes organitzacions processistes s’està proposant una amnistia que no només inclogui als exiliats, presos i represaliats polítics, sinó també als repressors. Això equivaldria tornar a la llei del punt final del 77, on després d’una mesura de gràcia del Règim, els lluitadors pels drets i llibertats de la classe obrera i de les nacions oprimides tornen a ser empresonats a l’endemà, doncs les causes per les quals van ser empresonats (la manca de drets democràtics i de llibertats polítiques) segueixen vigents i els botxins, torturadors i assassins gaudeixen d’impunitat i poden continuar amb més determinació la seva tasca repressiva.
Alhora, des d’aquesta visió també es planteja l’existència d’Una suposada independència judicial dins l’actual Règim. Res més lluny de la realitat. L’aparell judicial és part fonamental de la repressió i garant del manteniment de l’ordre sorgit al 39.
Aquestes organitzacions creuen en aquesta «amnistia» com a punt de partida per a una solució política amb el feixisme borbònic hereu del franquisme. Tenint en compte que aquestes organitzacions han sigut i són part integrant del Règim (ERC i les diverses marques i derivats de Convergència) no és gens estrany que vulguin fer servir aquesta «amnistia» per tal de cercar Un nou encaix a l’Estat.
Malgrat tot, ja poden tenir molt clar que el Règim els hi posarà difícil en aquesta ocasió.
Com volen dur a terme aquest projecte: En primer lloc, fer servir la majoria «independentista» al Parlament i posteriorment portar-la a debat i aprovar-la al Congrés… Esperem que se’ns permeti dubtar del parlamentarisme i de les seves possibilitats a l’Estat.
QUÈ ENTENEM PER AMNISTIA TOTAL?
Des del Moviment ProAmnistia de Barcelona i des d’altres col.lectius antifeixistes que lluiten contra la repressió i pels drets i llibertats de la classe obrera i dels sectors populars, plantegem la questió des d’una visió totalment oposada a la de les forces processistes.
En primer lloc, plantegem una amnistia total: creiem que ha d’incloure a tots els empresonats i represaliats polítics que han lluitat i lluiten contra el Règim continuista del 39, sense distincions ideològiques (comunistes, anarquistes, independentistes, antifeixistes…) independentment de si són culpables o innocents dels fets que se’ls imputen així com dels mitjans de lluita emprats, sense dates de caducitat i sense haver de penedir-se dels fets pels quals han patit la repressió.
L’amnistia total no és cap mesura de gràcia que l’Estat concedeix al moviment popular, ben al contrari, és un objectiu que s’ha de conquerir al marge de les urnes i de les institucions del Règim.
L’amnistia total és un eix antirepressiu que planteja la necessitat de la unitat popular per a l’enderrocament i la superació del Règim en la lluita pels nostres drets i llibertats.
L’amnistia total ha d’arribar acompanyada d’un càstig exemplar per als repressors, per tal d’evitar que el terrorisme d’Estat quedi impune i per poder garantir una reparació real a les víctimes. La lluita per l’amnistia total és la lluita per una veritable memòria històrica.
L’Estat mai ens permetrà conquerir els nostres drets i llibertats fonamentals a través de les seves urnes, ni aquest 14F ni a cap de les seves farses electorals. Tan sols la lluita organitzada als barris i la solidaritat ens permetran acabar amb la xacra capitalista i materialitzar els nostres objectius polítics.
DAVANT LA MANCA DE DRETS I LLIBERTATS I CONTRA LA REPRESSIÓ DEL RÈGIM: ORGANITZA’T AL MOVIMENT PROAMNISTIAI
LA LLUITA ÉS ALS CARRERS I NO AL PARLAMENT!