Pablo Hasél
Artículo de opinión en El Temps de 1/11/21.
-És ara, ens hi va la vida
Empresonat per denunciar alt i clar tantes atrocitats del règim, encara em provoca més ràbia veure, amb total impunitat, alguns bisbes realitzen exorcismes per “curar l’homosexualitat”, com el mal anomenat “Gobierno progresista” autoritza manifestacions nazis escortades per la Policia, com la Fiscalia exerceix d’advocada defensora del rei emèrit, com les elèctriques imposen una brutal pujada de la llum, etc. És el paisatge quotidià d’un Estat putrefacte on fets tan greus són reduïts a anècdota perquè s’han normalitzat per ser tan habituals. És la terrible conseqüència de tants anys de feixisme obert i posteriorment encobert sense ruptura amb el règim del 1939. Res que una gran part dels lectors no tingueu clar. On regna la confusió és a l’hora de plantejar com posar fi a aquest panorama intolerable.
Aquest nivell tan elevat de repressió i d’altres polítiques que atempten greument contra els interessos de la immensa majoria no es podrien imposar fàcilment sense tanta complicitat i col·laboració. Per tant, cal tenir clar qui perpetua les estructures d’opressió que neguen els drets i les llibertats més fonamentals. Totes les tiranies, i aquesta és la de l’oligarquia, han comptat amb col·laboradors que deien oposar-se a aquestes, però que a la pràctica les ajudaven. Qui promou l’obediència al règim i el blanqueja, ja es pot disfressar com vulgui que fa molt més mal que qui obertament reconeix defensar-lo. Ja va sent hora que a ala política, més que els discursos sense coherència, comptin els fets. O s’està clarament per la ruptura amb el règim o s’ajuda a perpetuar-lo. Cal dir prou a tantes mitges tintes dels qui ens volen sotmesos i desmobilitzats.
La situació d’emergència nacional i social urgeix concretar la desobediència davant lleis tan injustes, criminals i antidemocràtiques. Necessitem estendre la denúncia on puguem per restar suport popular a l’Estat i, així, afeblir-lo. Si ho fem i organitzem la lluita, tenen els anys de glòria comptats per servir només a una ínfima minoria de la població. La confrontació i l’embat contundent es fan inevitables per una qüestió de supervivència i dignitat. No podem romandre en el lament i l’eterna espera mentre les seves agressions són diàries en tots els terrenys. Des de la comoditat absoluta no ens poden dir al poble que la conquesta de millores no corre pressa. La defensa conseqüent dels drets i les llibertats ha de passar a l’ofensiva. El règim no deixa de retallar-los si no topa amb una ferma resistència.
Precisament, si avui estem així és per com els partits que ens demanen calma van acceptar la farsa de la “transició”, on més de 700 antifeixistes van ser assassinats per imposar-la. A part de tots els torturats i empresonats molts anys després de la mort de Franco. Que no vinguin a dir-nos a la presó que els únics feixistes són Vox o que “ara no toca” enfrontar-se a qui imposa la misèria, l’explotació, la repressió i l’imperialisme. Hi ha presos polítics que no ens agenollem per sortir abans de la presó i que cridem a la lluita més decidida contra tanta barbàrie. Sí, ara toca més que mai aguditzar la crisi de legitimitat de l’Estat i aprofundir en l’assenyalament dels seus pilars reaccionaris com ara la monarquia, cada dia més erosionada.
El rebuig massiu al règim ja existeix a Catalunya i exigeix aprofitar aquest gran potencial revolucionari per avançar en l’embat imprescindible per esdevenir lliures. Però per trencar amb el feixisme cal trencar amb tots els seus col·laboradors que els hi donen estabilitat i que s’oposen amb més força a la nostra combativitat que el Gobierno del règim.
El futur és ara, la confrontació no pot esperar. Ens hi va la vida.
–https://www.eltemps.cat/article/15293/es-ara-ens-hi-va-la-vida#.YYLfGRa0SMd.facebook
-«Nos va la vida en ello»:
–https://pablohaseldesdeprision.com/2021/11/07/nos-va-la-vida-en-ello/
-Mural. «Los Borbones son unos ladrones. Llibertat Pablo Hasél».