Muro de solidaridad y denuncias:
¿Amnistía?:
-¿De qué Amnistía estamos hablando?
ARTICLE – DE QUINA AMNISTIA ENS PARLEN?
La crisi del règim és tan profunda que ni després d’haver intentat que s’estengui el pànic agitant als hooligans de VOX, han aconseguit treure uns resultats que permetin formar Govern. El panorama polític es tan crític que el PSOE ha d’obtenir el suport o l’abstenció de Junts i ERC per tornar a formar Govern. L’objectiu d’aquest article es explicar la nostra posició respecte l’amnistia que, a dia d’avui, s’està proposant.
Abans d’entrar a valorar les propostes que planteja Junts, convé fixar aquí què es l’amnistia total que les nostres organitzacions fa tants anys que reivindiquen. L’amnistia total suposa l’alliberació de tots els presos polítics antifeixistes i el sobreseïment de totes les causes ]udicials obertes per qüestions polítiques contra els antifeixistes i demòcrates en general, sense fer distincions en els mitians de lluita emprats. Tot això, sense que cap pres ni cap encausat hagi de renunciar o penedir-se de la seva lluita.
Perquè l’amnistia total sigui realment efectiva, ha d’anar acompanyada d’un altra sèrie de mesures que podem resumir en un reconeixement real dels drets i llibertats democràtiques que ara ens neguen sistemàticament. Sense el reconeixement d’aquests drets i llibertats, que són les raons que han empès i continuen empenyent a milers d’antiteixistes, independentistes i demòcrates en general a lluitar als carrers amb tots els mitjans que tenen al seu abast, aquesta mesura es limitaria a treure els presos polítics de la presó per una porta mentre que l’endemà, quan haguessin reprès la seva lluita, haguessin de tornar a entrar. És per això, que la lluita per l’amnistia total sempre ha d’anar lligada a la lluita per uns veritables drets i llibertats. Fins que no aconseguim la totalitat d’aquestes exigències, les organitzacions antirepressives no podrem deixar de lluitar.
Encara que és l’Estat qui concedeix l’amnistia total, no suposa una mesura de gràcia en cap cas. A diferència dels indults, que si que requereixen el penediment previ dels condemnats, l’amnistia total no està mai condicionada a la claudicació ni al penediment. És una reivindicació històrica dels moviments antirepressius que s’ha arrencat als diferents estats amb la força de les masses populars organitzades al marge i mitjançant la seva lluita incansable al carrer. Com es pot veure, l’amnistia que les nostres organitzacions estan exigint està molt lluny de ser un simple punt i a part o una mesura de gràcia suplicada a l’Estat, com es vol vendre des de determinats sectors.
En contraposició a això, l’amnistia que s’està proposant des de Junts es una amnistia parcial, que no sols és parcial per circumscriure’s exclusivament al marc catala, deixant enrere a totes les persones que han lluitat pel dret a l’autodeterminació fora de Catalunya, sinó que ni tan sols dins d’aquesta afectaria la totalitat de represaliats i presos polítics. Quedarien exclosos d’aquesta amnistia els centenars de procediments judicials per lluitar pel dret a un habitatge, els represaliats en diferents manifestacions que no estan lligades al Procés, així com també deixaria entre reixes a molts presos polítics. Són centenars d’exemples que podríem posar i la llista no s’acabaria.
Respecte a l’amnistia que proposa Junts, els portaveus del règim espanyol ja estan apuntant al fet que sí que se’n podria negociar una que vagi més enllà dels líders independentistes, però que del dret d’autodeterminació ni parlar-ne. Això significa que, en cas d’aconseguir-se aquesta hipotètica amnistia que abarcaría els 4000 represaliats que van sorgir a Catalunya arran del Procés, com que continuaria sense reconèixer el dret a l’autodeterminació, l’endemà hi tornarien a haver milers de represaliats mes per lluitar per aquest dret que ens neguen. òbviament, el sobreseïment de les causes obertes als nostres companys i companyes serà un motiu d’alegria per a qualsevol organització Antirepressiva, sempre i quan no impliqui que hagin de renunciar a les seves lluites. No obstant això, hem de tenir clar que aquesta mesura no resol el problema repressiu de fons que existeix i, per tant, haurem de continuar sortint als carrers per exigir el reconeixement real dels nostres drets i llibertats democràtiques, així com l’amnistia total per a tots els presos i represaliats de tot l’Estat.
En els últims dies, hem pogut veure als mitjans de comunicació com Sumar es planteja incloure en aquesta hipotètica amnistia als policies que van ser denunciats per la brutalitat emprada en el marc de l’1 d’octubre i les mobilitzacions posteriors. Rebutjem de ple qualsevol mena d’equiparació que es pugui fer entre les persones que van ser i són agredides per sortir als carrers a defensar els nostres drets i llibertats i els mercenaris que perpetuen aquestes agressions amb l’objectiu de continuar sostenint la dominació feixista. Aquest tipus de martingales i cortines de fum no han d’enganyar-nos. Els policies, que no són més que gossos de presa de l’oligarquia espanyola, no seran castigats. En el millor dels casos, acabaria en una condemna simbòlica, que no comportaria conseqüències reals. Ells no necessiten cap amnistia per gaudir de total impunitat.
Per últim, tampoc hem d’enganyar-nos per l’escenificació que està duent a terme Junts, que es volen vendre (sobretot de cara a les pròximes eleccions a la Generalitat) com a veritables defensors del poble català, quan han demostrat, com els seus socis d’ERC, que només són fidels als seus interessos econòmics Si Junts es veu obligat a negociar amb l’Estat en els termes que ho està fent (al menys pel ara), és per la gran pressió que s’ha estat exercint als carrers. Les diferents mobilitzacions en solidaritat amb els represaliats, l’exigència de l’amnistia cada vegada més present al moviment popular, així com l’abstenció creixent a Catalunya, han fet que els dirigents de Junts hagin d’elevar una mica el nivell d’exigència a l’Estat, si volen tenir l’oportunitat de rascar alguna cosa de cara a les properes eleccions a la Generalitat. No tenim cap dubte que sense aquesta pressió als carrers podrien haver firmat fa temps un acord per salvar-se únicament ells i no estariem parlant de res de tot això.
Per aquest motiu, al marge de quins siguin els resultats finals d’aquestes negociacions, hem d’extreure diverses conclusions de tot el que està passant:
1. Que un moviment popular unit i organitzat de manera independent, amb incansable lluita al carrer, sí que podria ser capaç d’aconseguir l’amnistia que tant anhelem, per això hem de dirigir tots els nostres esforços en aquest sentit.
2. Que el dret a l’autodeterminació és una qüestió vertebral per a l’Estat i que no es planteja en cap moment obrir aquesta escletxa. Per això, l’unica via per assolir aquest dret, així com tota la resta de drets i llibertats polítiques que se’ns neguen ales masses populars de l’Estat espanyol, es unir-nos amb la resta de companys i companyes de l’Estat per acabar amb la dominació feixista que patim i llavors si, poder exigir el reconeixement de tots els nostres drets i llibertats.
En definitiva, si realment volem acabar amb la repressió a l’Estat espanyol hem de continuar enfortint l’organització antirepressiva, hem d’unir-nos i no podem deixar-nos enganyar per amnisties parcials. No podem baixar la bandera de la resistència fins que no hi hagi ni un encausat, ni un sol pres polític i fins que no obtinguem el veritable reconeixement dels nostres drets i llibertats democràtiques. I tot això només ho aconseguirem units, organitzats al marge de les institucions parlamentaries i amb lluita als carrers.
PAB, PAP, Grup Suport Sas Absolució, Col·lectiu de Defensa de Represaliades.
*Obrim adhesions a an*************@gm***.com
Libertad Pablo González:
-La Fundación Soros puso la diana en la cabeza del periodista Pablo González.
George Soros, cazador de pro-rusos.
Hace siete años tuvo lugar una filtración en la “Fundación para una Sociedad Abierta», propiedad del magnate Georges Soros, un inmenso especulador que la prensa a su servicio hace pasar por filántropo. Soros hizo generosas donaciones para favorecer la destrucción del socialismo en Europa Central y del Este, financió el sindicato Solidaridad de Lech Walesa, a Andréi Sajarov o la Carta 77 en Checoslovaquia. Más tarde engrasó de dólares la campaña del gran organizador de guerras Barak Obama.
Propietario de potentes fondos de inversión es un especulador financiero internacional, de él dijo el premio Nobel de Economía Paul Krugman a raíz de las crisis de 1999, “nadie puede negar que en estos días hay inversionistas que no sólo mueven dinero en anticipación de una crisis monetaria, sino que hacen todo lo posible por desencadenar esa crisis por diversión y ganancias. Estos nuevos actores en presencia aún no tienen un nombre estándar; mi término propuesto es Soros».
Pues bien, el año 2016 la filtración permitió conocer que esta Fundación había elaborado una lista con nombres de 49 periodistas y activistas del Estado español calificados de pro-rusos, entre ellos estaban, entre otros, Javier Couso. la reportera de TVE Pilar Requena, el humorista Facu Díaz, los académicos Javier Morales y Asier Blas y el periodista Pablo González. También estaba incluido en la lista negra de estos defensores de “la sociedad abierta» el amigo y colaborador de este periódico Julián Jiménez por su denuncia de las masacres nazis en el Donbás.
Según la filtración, el autor de este informe para la Fundación, fue Nicolás de Pedro, investigador del Centro de Información y Documentación de Barcelona (CIDOB) para el espacio postsoviético y la India. De Pedro ha intervenido por cuenta de la Organización para la Seguridad y la Cooperación Europea (OSCE) en misiones de observación electoral en Kirguizstán, Rusia, Tayikistán y Ucrania. Controlando que el resultado de estos procesos electorales sea favorable a las “abiertas» sociedades capitalistas y al liberalismo económico.
Qué Pablo González figurase en una lista negra de periodistas pro-rusos y 5 años después fuese detenido y encarcelado al parecer por ser un espía ruso, -a pesar de que no hay todavía acusaciones concretas contra él-, nos hace sospechar fundadamente que los poderosos tentáculos de estos «liberales” vinculados a la desestabilización e imposición de gobiernos títeres, ligados a los intereses del imperialismo, estén detrás de su encarcelamiento en condiciones durísimas desde febrero de 2022.
Andreu García.
*En la revista El Otro País n.º 107, sep-oct 2023.
Recuperando materiales:
-Insignia republicana popular, hecha en prisión.
Presos políticos comunistas.
Escayola, un imperdible, pinturas y barniz.
Difunde www.presos.org.es:
-Informativo antirrepresivo diario.
Sobre dibujo de Aurora Caetano, «Mujer».
