Muro de solidaridad y denuncias:
-Entrevista a David Budria, de la PAB, represaliado en la Operación Judas contra los CDRs.
Habla del caso y de la situación política en Catalunya, resaltando la importancia de no claudicar y hacer frente a la represión que ejerce este Estado monarco-fascista.
«No haremos lo que algunos políticos hicieron en el juicio del procés.»
David Budria és un dels encausats de l’operació Judes que ha estat més crític amb la llei d’amnistia. No perquè hi estigui en contra, sinó perquè hi troba mancances polítiques i antirepressives. El seu cas, en què demanen entre vuit anys i vint-i-set de presó a dotze encausats amb acusacions de terrorisme, és un dels que poden ser jutjats aquests mesos vinents, i també un dels que desperten més inquietud per la possibilitat que pugui acabar fora de l’amnistia, tot i que amb el text a la mà sembla blindat. Parlem amb l’activista, membre de la Plataforma Antirepressiva, sobre la llei, el possible judici i la situació política.
—Sempre heu estat molt crític amb l’amnistia. Què en penseu, després de la reforma i també després de no haver-se aprovat dimarts?
—Sempre hem dit que l’amnistia se’ns quedava curta, que no inclou tothom, i sembla que Junts també ho veu així. No tenim res a veure ideològicament amb ells, però sí que és veritat que han fet una aposta amb aquestes esmenes. El dubte és si ho han fet perquè volen incloure tothom o pensant en les autonòmiques, per a diferenciar-se d’ERC i també perquè saben que Puigdemont és el seu cavall guanyador. Junts i el PSOE es necessiten, però al final el PSOE és la pota esquerra del règim i hi ha línies vermelles que no voldran travessar mai.
—Treure l’excepció que parla de terrorisme de la llei d’amnistia, per exemple?
—És clar. Som en un moment en què, a part del procés, hi pot haver revoltes laborals, per l’habitatge… I no permetran que al carrer puguem tenir carta blanca. Ens alegrarem si algun de nosaltres o la resta de companys i companyes són amnistiats, com ara el cas d’Adrián Sas i Víctor Verdejo. No podem dir o tot o res, però l’amnistia se’ns fa curta perquè sabem que, encara que el PSOE accepti el que vol Junts, Puigdemont i els polítics d’ERC segurament quedaran emparats, però què passarà amb la nostra causa o amb el Tsunami? Deixar una decisió en mans d’uns jutges que no paren de fer els gallets… És estructural: has de tombar les lleis que els donen aquest poder i carregar-te aquest Consell General del Poder Judicial caduc. Aquests jutges que són a les acaballes i ja no han de fer carrera poden fer el que vulguin, i García-Castellón ho demostra. Abans de jubilar-se voldrà endur-se tothom pel camí.
—Col·lectivament assenyaleu les mancances de l’amnistia, però individualment què voleu?
—M’agrada parlar col·lectivament perquè ha estat una lluita col·lectiva, però individualment des del primer dia no ho he vist clar. Des de la Plataforma Antirepressiva hem dit clar que se’ns quedava curta i que volem una amnistia total. Què fem amb la gent que defensa l’habitatge o amb els sindicalistes? Què fem amb els que van sortir a manifestar-se quan van engarjolar Pablo Hasel? I a part, amb l’advocada vam debatre: volem que ens amnistiïn com a terroristes? És admetre-ho, d’alguna manera? És complicat perquè tampoc no diràs: “No la vull, vull anar a la presó.”.
—Us agradaria haver tingut algun paper en les negociacions?
—Entenem com funciona tot això i que els polítics tenen els superadvocats que tenen, però tenint en compte el que ens juguem, també som una peça important. Crec que a cap de nosaltres ens han preguntat si volem dir-hi la nostra. Hem estat una joguina des del primer dia. Si diuen que defensen la gent i no deixen ningú enrere, podrien haver tingut almenys una reunió amb els nostres advocats. Ja que ens fan servir i s’omplen la boca amb nosaltres hauria estat bé. Però no esperem res d’aquesta classe política. Tot el suport i estima per a Ruben Wagensberg, però és curiós com, mentre ERC repetia que era una llei robusta, ell era a Suïssa. Com pots defensar-ho si el teu propi diputat, encara que doni suport al partit, marxa? Recalco la diferència ideològica amb Junts, però sí que és veritat que si algú ha pressionat són ells. Pel seu propi benefici, segurament, però és així.
—Com creieu que evolucionarà la vostra causa?
—Per als jutges això és una carrera i deixen ben clar que volen jutjar-nos. La fiscalia ha dit a García-Castellón que va massa enllà i que el Tsunami no són els CDR. Sembla que volen deixar clar que el Tsunami és una cosa d’ERC i nosaltres en canvi som la kale borroka. Van tancar la instrucció molt ràpidament després de quatre anys i van deixar tres dies a les nostres defenses. Ara han acceptat el recurs de les defenses i en qualsevol moment poden dir que ens donen tres dies o cinc per presentar els escrits d’acusació i a partir d’aquí anar a judici.
—Heu criticat que, tot i haver reformat el text de la llei, l’excepció que deixa fora de l’amnistia el terrorisme que implica vulneracions greus de drets humans us pot anar en contra.
—Sí, tot i que està molt estipulat què vol dir vulneració greu de drets humans. Tot i això, no és per ser pessimista, però aquests jutges han demostrat mil vegades que no compleixen ni la seva pròpia legalitat. La constitució que tant defensen se la passen per la toga i Aznar ja va dir que tothom fes el que pogués contra l’amnistia. Estudien com fulminar la llei. Volen que cali el relat del terrorisme, com el pla ZEN del País Basc. Igual que ens van treure de casa amb les manilles posades perquè sortís per la televisió, volen que l’opinió pública continuï pensant que som terroristes. No poden dir que jutjaran uns manifestants i els demanaran vint-i-set anys perquè sí. Si cau el terrorisme, s’ha acabat el bròquil.
—Sempre heu explicat que us sentíeu com a caps de turc. En aquest moment de guerra a Madrid per la qüestió de l’amnistia, encara més?
—Sí, des del primer moment ens n’hem sentit perquè a més en el nostre cas no ens jutjaran per coses més concretes, com ara haver colpejat un agent i haver fet una barricada, sinó per una ideologia, per haver defensat el referèndum, la República… Posaran el que vulguin i s’agafaran al que tinguin per a portar-nos a judici. Hi ha companys que pensen que no, però jo fredament penso que del judici no ens lliurarem, i ja es veurà si sortim absolts o si ens condemnen a penes que no se sostenen. Volen un espectacle televisat, amb un munt de guàrdies civils de testimonis. García-Castellón no vol jubilar-se sense el plaer de veure’ns al banc dels acusats, tot i que ell no ens jutgi. Li és igual com acabi, però vol aquesta imatge.
—Com ho porteu psicològicament?
—Hi ha qui ho porta millor o pitjor, però la majoria hem decidit de fer un pas endavant. Alguns companys i companyes que estaven molt tocats, amb la salvatjada d’acusacions s’han posat les piles i han dit, doncs jugarem. Què fas, si no? T’enfonses? Hi ha gent que ha decidit apartar-se una mica, i no passa res, i uns altres hem volgut continuar als carrers i organitzar-nos. Ara mateix crec que en general tots estem força bé psicològicament, ens sentim forts per a anar a l’Audiència i dir que és un judici polític, que no som allà per terroristes sinó per les nostres idees.
—Deveu haver tingut alts i baixos, però. Ruben Wagensberg l’altre dia explicava la factura psicològica que pot implicar la repressió.
—Sí, jo mateix n’he tingut. Vas fent durant el dia a dia, però les acusacions han estat molt bèsties. A la Clara i a mi ens demanen vuit anys, però tenim companys molt pròxims a qui en demanen vint-i-set, que a més ja van ser a la presó. O uns altres que no van ser a la presó, que els van notificar que estaven encausats amb una carta, i que també els demanen vint-i-set anys. És surrealista.
—Una de les coses que més s’ha assenyalat és la contradicció que us acusin de terrorisme i no sigueu a la presó.
—Ens va passar una cosa molt graciosa: vam anar a donar explicacions i disculpes a uns avis del bloc després de les detencions i ens van dir que ja entenien que molt terroristes no érem si érem al carrer… En principi no hi hauria d’haver més detencions perquè judicialment no tenen cap sentit, però hi ha la possibilitat que durant el judici ens posin en presó preventiva. Fins on poden estirar també dependrà molt de com estiguin els carrers. Durant els dies de judici hi ha d’haver molta pressió als carrers, també a Madrid. Si hi anem amb les nostres famílies i prou i no passa res a Catalunya, se sentiran impunes. Al final jutgen tot un poble i, igual que vam donar la cara pels polítics, esperem que la gent de base continuï empenyent. És com el cas de l’Adrián Sas, que és pendent del darrer recurs abans d’entrar a la presó. Però no podem esperar que arribi, hem d’intentar que abans els jutges sentin pressió. Si els carrers s’omplen quan l’empresonin, què passarà? Dos dies de fúria i cap a casa, com en el cas de Pablo Hasel. Hem de provar d’avançar-nos-hi.
—Com encareu el judici?
—Crec que parlo per tot el grup si dic que no claudicarem i no farem el que alguns polítics van fer al judici contra el procés. No demanarem perdó, no recularem i direm que no hem fet res malament, i ho tornaríem a fer. I que vagin preparant traductors perquè el farem en català. Que es gastin els diners, posin traductors i espavilin. No canviarem la nostra llengua perquè la defensem cada dia, no anirem allà i ens abaixarem els pantalons.
—Primer us defensava l’Alerta Solidària, però vau canviar la defensa i ara la porta Alejandra Matamoros, advocada de Pablo Hasel. Com és?
—Si arribem a judici, les defenses hauran de seure i anar juntes, i no crec que hi hagi moltes diferències. Vam sortir d’Alerta per unes diferències polítiques i de plantejament que queden entre nosaltres. Vèiem que les formes de defensar-nos públicament no eren les que volíem, no tant els escrits de defensa. Per exemple, puc entendre que diguin que defensar la terra no és delicte, però nosaltres entenem que en el marc de l’estat espanyol sí que ho és, i ens n’enorgullim. Si això és delicte, sóc un delinqüent. Si defensar el dret a l’autodeterminació, si defensar la República Catalana, si defensar els CDR és delicte, sóc un delinqüent. Són matisos, petites discrepàncies, i a part amb l’Alejandra teníem relació i ens sentíem còmodes. Però sense escarnis. Alerta fa molts anys que treballa i els respectaré sempre.
—Com veieu la situació política?
—No tornarem a parlar del que no van fer la CUP, ERC i Junts en el seu moment, però després la línia ha estat la de pacificar els carrers, la pau social que vol el PSOE. Mentre estem tots pendents d’una amnistia hi ha coses que continuen passant: desnonaments diaris, menys poder adquisitiu… La repressió també ha fet la seva part i és normal, la gent té por, però si no sortim als carrers, som morts. També tenim un altre poder: no votar-los. Et diuen que llavors pujarà l’extrema dreta, però la política real que faran serà gaire diferent? Quina diferència hi ha hagut a l’Ajuntament de Barcelona? Per què tenim aquesta por? Què pot passar per donar-li quatre anys la Generalitat al PSC? Potser seria l’única manera que ERC, Junts i la CUP s’adonin que si no fan polítiques reals la gent no els farà costat.
–https://www.vilaweb.cat/noticies/entrevista-david-budria-operacio-judes-amnistia/