Muro de solidaridad y denuncias:
Presos políticos vascos:
-Huelga de locutorios en la cárcel de Zaballa.
Desde el 13 de septiembre, huelga de locutorios.
Desde que fuimos trasladados a Euskal Herria desde las prisiones del Estado español, en la cárcel de Zaballa hemos encontrado numerosas carencias en el ámbito de la comunicación. Tenemos menos vis a vis y más cortos, hemos tenido que realizar las visitas al locutorio en pésimas condiciones técnicas y en cuanto a las llamadas telefónicas, además de ser demasiado caras, debemos utilizar dispositivos obsoletos y averiados mal situados. Hemos pedido varias veces a la cárcel que adapte la situación y se han hecho los locos cada vez.
En el último mes se ha producido una nueva avería general en los locutorios que ya funcionaban a medias. De los 28, sólo cuatro locutorios han estado disponibles de alguna manera. Durante semanas hemos pedido insistentemente a la cárcel que repare la avería. En vano. Sólo nos ha ofrecido excusas baratas. Nada de soluciones ni alternativas.
El pasado fin de semana acudimos a los locutorios y por cuarta vez nos encontramos en la misma situación, y allí hemos renunciado a las visitas a varios presos políticos vascos. Algunos de nuestros familiares y amigos exigieron reunirse de camino al exterior con un responsable de la cárcel y, tras hablar con él, se quejaron por escrito de la situación.
Todos los presos tenemos un derecho fundamental a relacionarse con nuestros semejantes, y los presos políticos vascos, además, tenemos una estrecha vinculación con el pueblo, por lo que es fundamental. Esa relación la tenemos que hacer en condiciones dignas y no podemos permitir que se lleven a cabo visitas en las condiciones que tenemos en Zaballa.
Hartos de la desidia y nubarrón de la cárcel, los presos políticos vascos que firmamos este escrito queremos comunicar que a partir del próximo 13 de septiembre iniciaremos una huelga de locutorios para exigir a la cárcel de Zaballa la reparación de todos los locutorios averiados para que podamos realizar visitas en condiciones dignas.
Firman:
Garikoitz Etxeberria Goikoetxea. Orkatz Gallastegi Sodupe. Jexus Mari Etxeberria Garaikoetxea “Goierri”. Fernando Garcia Jodrá. Xabier Garcia Gaztelu. Aitor Cotano Sinde. Jon Kepa Preciado Izarra. Mikel San Sebastian Gaztelumendi. Dani Pastor Alonso. Andoni Goikoetxea Gabirondo. Lexuri Gallastegi Sodupe. Irantzu Gallastegi Sodupe. Julen Atxurra Egurrola.
Original en euskera:
–https://www.argia.eus/albistea/lokutorio-greba-zaballan
En las calles:
-11 setembre Catalunya.
Des de Barcelona fins a Lleida, l’11 setembre i cada dia, lluitem contra la burgesia catalana i espanyola i enfortim l’organització popular per tombar al règim!
El dret a l’autodeterminació de Catalunya i l’amnistia total que necessitem, no es podran conquerir des de les seves institucions.
Unim-nos amb els companys i companyes de la resta de l’estat que també s’organitzen per acabar amb el règim monarco-feixista i lluiten per un veritable reconeixement dels nostres drets i llibertats democràtiques.
PAB, PAP.
*Comunicado:
AÏLEM AL PROCESSISME, ENFORTIM L’ORGANITZACIÓ POPULAR!
La traició del processisme ve de molt lluny; ens van prometre l’autodeterminació i la república de drets i llibertats. Doncs, ni una cosa ni l’altra! Menys drets, menys llibertats i més repressió és el que ens han ofert en els últims anys aquests farsants. Ja no se n’amaguen que han tornat a la cleda autonomista a canvi d’algunes millores econòmiques. Això sí, per a la burgesia que representen, no per a la classe treballadora. Els podem atorgar el mèrit d’haver calmat els carrers, d’haver estabilitzat la crisi del règim i d’haver afavorit una reconciliació amb l’oligarquia espanyola!
Els partits processistes, de paraula, continuaran venent que defensen la independència de Catalunya, però els fets continuen dient el contrari. Només cal fer memòria recent:
Junts ha pactat amb el PSOE a canvi d’una amnistia doblement parcial que, com ja hem dit en repetides ocasions, és insuficient; ERC ha facilitat la presidència a Salvador Illa del PSC, el mateix que deia que el 155 s’havia d’aplicar molt abans i que ha estat còmplice de la brutal repressió que vam patir el poble català, i la CUP, tot i la crítica amb la boca petita, no han ofert cap alternativa, han sostingut els diferents governs de Junts-ERC i han participat en la desmobilització.
Cal que siguem conscients que venen temps durs per a la classe obrera i els sectors populars i, inevitablement, la lluita de classes serà el focus principal del conflicte. Ens imposaran pitjors condicions laborals, retallaran brutalment en sanitat i educació, continuaran especulant amb drets fonamentals com l’habitatge i ens reprimiran brutalment quan sortim a lluitar pels nostres drets i llibertats democràtiques. Els mateixos que érem l’1 d’Octubre defensant els col-legis electorals, ens haurem de defensar amb dents i ungles dels seus atacs! La burgesia catalana i espanyola, juntament amb els seus representants, no dubtaran a unir-se per imposar-nos polítiques criminals. I nosaltres tampoc podem fer-ho a l’hora d’unir-nos amb la resta de pobles que també patiran les mateixes condicions de misèria i explotació!
Res d’això podrà aturar-nos ni resignar-nos com volen!Deixem que es barallin entre ells pels escons i la pagueta al circ parlamentari. Res d’això va amb nosaltres! Aprenem dels errors i aprofitem els encerts per enfortir l’organització popular al marge de les institucions, que és el que realment temen els processistes i l’Estat espanyol. Cal ser conscients que ni els nostres drets i llibertats democràtiques, ni l’autodeterminació, ni la independència de Catalunya, ni l’amnistia total que necessitem es podran conquerir des de les institucions, i encara menys de la mà dels partits processistes i de la fe cega en la UE imperialista que oprimeix els pobles. Unim-nos amb els companys i companyes de la resta de l’Estat que també s’organitzen per acabar amb aquest règim monarco-feixista per avançar i guanyar!
Social-fascismo:
-Interior rectifica y permite entrar en España al activista saharaui Abdeslam Dichakou, perseguido por Marruecos.
El Ministerio del Interior ha tenido que rectificar su primera decisión y ha autorizado la entrada en España del activista saharaui de Derechos Humanos Abdeslam Dichakou, de 29 años,que solicitó protección internacional en el Aeropuerto Adolfo Suarez de Madrid-Barajas al estar perseguido por Marruecos en los territorios ocupados del Sáhara Occidental.
La inicial denegación de asilo al activista, miembro de una familia de perseguidos por el régimen marroquí, se adoptó en lo referente a su solicitud de apátrida en contra de la recomendación de ACNUR, el Alto Comisionado de las Naciones Unidas para los Refugiados.
No conceder protección internacional a Abdeslam Dichakou, que coincidió al día siguiente con el asilo político otorgado al líder fascista venezolano Edmundo González, provocó tal agravio comparativo que la pregunta clama al cielo: por qué no se usa un avión de las Fuerzas Armadas españolas para traer saharauis perseguidos por Marruecos o niños y niñas palestinas.
Abdeslam Dichakou alegó en su petición de asilo que sufre persecución desde hace tiempo debido a su activismo en pro de los Derechos Humanos, por lo que fue detenido en numerosas ocasiones, agredido y torturado, además de permanecer desaparecido durante horas en comisarias clandestinas en los territorios del Sáhara Occidental ocupados por Marruecos.
Forma parte de una familia conocida y perseguida por su actividad en defensa del derecho a la autodeterminación del Sáhara Occidental. Su madre, Fatma Hassana, estuvo encarcelada y desaparecida desde 1979 hasta 1981. Su tío Mohamed Bourial tiene una pena de 30 años de prisión; Mohamed Embarec Ali Salem, un primo hermano, está condenado a 25 años de cárcel, y otro primo, Sidahmed Farachi Lich, cumple cadena perpetua.