Muro de solidaridad y denuncias:
Pablo Hasél:
-Pablo Hasel manté el rebuig al tercer grau després de quatre anys de presó.
El raper no vol acceptar un règim de semillibertat perquè implica mostrar penediment i tornar de manera voluntària a la presó després dels permisos.
Fa quatre anys que el raper Pablo Hasel va ser empresonat per les lletres de les seves cançons i uns quants piulets publicats anys enrere. Inicialment, va ser condemnat a nou mesos de presó, però l’acumulació d’unes quantes causes ha fet que encara li quedin dos anys i dos mesos de condemna.
En quin moment s’aplica el tercer grau penitenciari –que dóna més llibertat i que en alguns casos permet de sortir de la presó el cap de setmana o anar-hi només a dormir– depèn de cada condemna i situació, però en el cas del raper ja fa temps que ha complert prou anys de reclusió per a acollir-s’hi. Com és, doncs, que no se’n beneficia? Fonts de la seva defensa expliquen que l’hi han ofert unes quantes vegades, perquè ha complert dos terços de la condemna i té bona conducta, però que ell mateix l’ha refusat, de la mateixa manera que ha refusat la intervenció psicològica i el treball social que acostumen a ser els passos previs d’aquest règim de semillibertat. De fet, Hasel continua en segon grau penitenciari, però renuncia voluntàriament als permisos.
*El raper es nega a demanar perdó
L’aplicació del tercer grau no es fa de manera automàtica en tots els presos, sinó que la determinen les juntes de tractament, que en ponderen la personalitat i historial, la durada de les penes, el mitjà social on retornen i l’èxit del tractament de reinserció. Així doncs, segons que informa el Departament de Justícia, es fa una valoració a partir de la conducta i l’adaptació al centre, la xarxa familiar, les possibilitats de tenir feina, l’absència d’antecedents penals, el risc de reincidència… El penediment no és un requisit estricte per a accedir al tercer grau, però sí que es pot tenir en compte, i aquesta és una de les raons principals del refús de Hasel a la proposta.
L’advocada del raper, Alejandra Matamoros, explica que ell no demanarà perdó perquè considera que l’únic que ha fet ha estat exercir el seu dret de llibertat d’expressió. “Els drets es conquereixen exercint-los, i no pas demanant perdó per fer-ho. Ha cantat sobre el que ell creia que era just i necessari. Si el condemnen i empresonen per això i després demana perdó, haurà cedit al xantatge de l’estat i haurà reconegut, en certa manera, que ha comès un delicte i que és just que es trobi en la situació en què està. Seria una manera de justificar la repressió. No es pot demanar perdó per exercir els drets que l’estat t’hauria de donar. A més, el tercer grau implica permisos de sortida de la presó durant dies. Això vol dir que tu tornes a entrar-hi voluntàriament, i aquesta és l’altra part que més refusem. En Pablo va ser empresonat perquè els Mossos van anar a buscar-lo. No acceptarà mai de sortir i entrar voluntàriament de la presó, seria incoherent amb allò que defensa.”
*La “reinserció” en els delictes d’opinió
Ara bé, quins itineraris de reinserció se suposa que s’han de seguir quan el pres és condemnat per delictes d’opinió, com en aquest cas? Quin penediment exacte s’espera, tenint en compte que es tracta de la publicació d’una opinió pròpia de tipus polític? No s’ha donat cap resposta concreta, però els programes de tractament acostumen a preveure una sèrie d’entrevistes amb el psicòleg que tracta aspectes de la personalitat que poden anar lligats a la comissió del delicte. “No entenem gaire quins són els aspectes de la personalitat d’en Pablo que volen treballar, si el delicte que ha comès és cantar. No parlem d’un violador”, afegeix Matamoros. Ell ha denunciat alguna vegada que no li havien deixat enregistrar cançons a la presó per si això podia anar en contra de la reinserció en el seu cas, atès que va ser condemnat, precisament, per la seva música.
El cas del raper, a més, té un altre element afegit: està condemnat per delictes diferents. Per una banda, té dues condemnes que sumen dos anys i nou mesos de presó per enaltiment del terrorisme i injúries a la corona, dos delictes d’opinió molt qüestionats per com s’instrumentalitzen per a vulnerar la llibertat d’expressió. Per altra banda, dues penes de presó més. Es va considerar provat que havia agredit un periodista i que havia comès obstrucció a la justícia i amenaces contra el testimoni d’un judici en què es van absoldre agents de policia acusats d’agredir un activista. “Sembla que són delictes més comuns, però els considerem part de la repressió i persecució política que pateix”, conclou la seva advocada. “No són qüestions al marge de la seva activitat política ni idees, ni de qui és com a Pablo Hasel, com a persona reconeguda. Per a nosaltres són exactament el mateix que els delictes d’opinió”.
La plataforma antirepressiva sempre ha reivindicat, també, l’absolució dels encausats per les protestes per la llibertat del raper. Es calcula que hi ha desenes d’encausats, alguns pendents de judici, uns altres ja jutjats –en alguns casos condemnats–, però l’absència d’una defensa comuna i la voluntat d’alguns manifestants que el seu cas no transcendeixi impossibiliten de tenir-ne una xifra exacta. El que ja fa mesos que és segur és que cap d’ells no podrà acollir-se a la llei d’amnistia, que inclou només les causes que tenen a veure directament amb el procés.
–https://www.vilaweb.cat/noticies/pablo-hasel-quatre-anys-preso/
Represión y criminalización:
-La vulneración de derechos relacionada con la protesta política crece un 30% en 2024.
El informe Diagnóstico del derecho a la protesta cifra en 1.140 los excesos represivos dirigidos contra la disidencia política en el Estado Español.
La represión a la disidencia política se ha visto intensificada en el Estado Español durante el pasado año. Defender a quien Defiende (Dqd), mediante su herramienta de monitoreo, Red Malla, ha registrado 1.140 vulneraciones de derechos en un total de 228 casos durante el pasado año. Estos datos suponen que la plataforma registró casi las mismas vulneraciones en 2024 que los dos añores anteriores juntos (314 y 870, respectivamente).
En su informe Diagnóstico del derecho a la protesta, la plataforma, formada por personas defensoras de derechos humanos, expertas legales, colectivos sociales, institutos universitarios, movimientos sociales y organizaciones que trabajan juntas frente a la criminalización y represión de la protesta social y las vulneraciones de derechos por parte de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado, detalla que “las vulneraciones sistematizadas engloban detenciones, multas, amenazas, censura, afectaciones a la integridad psicofísica, identificaciones y/o encausamientos”.
“Este año ha sido testigo de una escalada represiva. La movilización social ha crecido, pero también lo han hecho los mecanismos de represión y criminalización”, ha advertido Clara Calderó, de Novact, en la presentación a la prensa del informe. “Hemos observado tres tendencias a destacar: la diversificación de la represión, el surgimiento de nuevos movimientos de protesta, tales como la eclosión de los movimientos contra la masificación turística en varios puntos del Estado, las movilizaciones de los agricultores o las protestas que tuvieron lugar en Valencia por la gestión de la dana y el repunte de otros movimientos que los últimos años habían registrado menos vulneraciones, de manera especialmente relevante, el movimiento de solidaridad con Palestina”.
Según los datos del citado informe, las protestas en solidaridad con Palestina representan el movimiento más perseguido con 57 casos. Entre las principales vulneraciones destacan las 34 detenciones, al menos 133 identificaciones, 16 casos de represión judicial y más del 58% de los casos de censura en todo el Estado.
Los casos más graves sucedieron en Catalunya, con la detención en Barcelona de diez activistas que participaron en la huelga convocada el 7 de febrero, y en Santiago de Compostela, con otras nueve personas jóvenes detenidas tras una multitudinaria marcha en la capital gallega, que además fueron víctimas por el uso desproporcionado de la fuerza por parte de los agentes de la Policía Nacional.
Las protestas vinculadas al derecho a la vivienda y la okupación han sido el segundo movimiento más criminalizado, concretamente en Barcelona, donde se concentran 24 de los 32 casos registrados. Las vulneraciones que más se han repetido han sido las identificaciones (67) y las sanciones económicas (60). Sin embargo, también cabe destacar que se trata de la familia con más vulneraciones a la integridad psicofísica (41), dado el uso recurrente de violencia policial en los desahucios, a la vez que se trata del movimiento en el que se han dado más casos de represión judicial (41)…
Solidaridad 6 de La Suiza:
-La Plataforma Antirepressiva de Ponent i la CNT de Ponent, iniciem una campanya de suport amb les 6 de la Suiza!
En qualsevol moment, poden empresonar-les 3 anys i mig per defensar a una treballadora.
Per unes llibertats sindicals plenes: AMNISTIA TOTAL!
PAP, CNT Ponent.