Muro de solidaridad y denuncias:
Terrorismo de Estado:
-Una policia espanyola s’infiltra durant dos anys al moviment per Palestina i a l’esquerra independentista.
Sota la identitat Belén Hammad Gómez, milita a la Comunitat Palestina de Catalunya, Endavant i al Casal Popular 3 Voltes Rebel, i s’involucra en la batalla d’Urquinaona.
Amb un DNI fals s’inscriu a un programa de Novact finançat per la Generalitat de Catalunya, obre un compte a Triodos Bank i fitxa per un equip de futbol de l’Eixample de Barcelona.
La sala d’actes de Lafede.cat –federació que aglutina 131 organitzacions–, ubicada al barri del Raval de Barcelona, és plena a vessar per sentir activistes palestines reflexionar sobre estratègies de defensa “des del feminisme, la no-violència i el boicot”, un acte que presenta i modera la presidenta de la Comunitat Palestina de Catalunya, Natàlia Abu-Sharar. Entre el públic, a les últimes files, hi ha una noia discretament asseguda que es fa anomenar Belén Hammad Gómez, però que, en realitat, és una agent del Cos Nacional de Policia espanyola. En acabar l’acte, la infiltrada s’apropa a Abu-Sharar: “Em va dir que era d’origen palestí, que estava interessada a participar del moviment, i vaig guardar el seu telèfon”. És el 22 d’octubre de 2018 i l’agent amb les inicials B. A. G., que té 26 anys, fa el primer pas per vincular-se al moviment propalestí i dona el tret de sortida així a l’operació d’espionatge.
Mesos més tard, tan bon punt ha apuntalat el seu personatge dins la Comunitat Palestina de Catalunya i la Coalició Prou Complicitat amb Israel (CPCI), s’apropa al Casal Popular 3 Voltes Rebel del districte barceloní de Nou Barris, que farà servir de trampolí per entrar a militar a l’organització de l’esquerra independentista Endavant. Durant els més de dos anys que va estar infiltrada amb una identitat falsa en els moviments socials barcelonins, es va implicar a fons en les mobilitzacions contra la sentència del procés, la tardor del 2019.
A diferència dels quatre infiltrats descoberts per la Directa entre juny de 2022 i juliol de 2023, Belén Hammad forma part de la 32a promoció de l’Escola de Policia d’Àvila, una d’anterior i, per tant, es va graduar i va jurar bandera el juny de 2018. Com la resta, poc després de la graduació, ja estava aterrant al seu destí. Malgrat haver marxat de Barcelona a finals de 2020, al·legant un canvi de destinació de la presumpta feina de comercial, que li servia de coartada, i la delicada salut de la seva mare, ha mantingut el contacte telefònic amb l’activisme barceloní fins ben avançat l’any 2023.
La infiltrada segueix uns patrons que es repeteixen en tots els casos investigats fins ara: la utilització de motius familiars per marxar i el manteniment del contacte des de la distància per no aixecar sospites. De fet, el 7 de juny de 2022, el dia que la Directa va publicar el primer cas d’infiltració policial, Belén Hammad va escriure a una militant d’Endavant, per preguntar-li com estava, després de mesos sense mantenir-hi cap comunicació. I fins al gener de 2024 no va abandonar el grup de la junta de la Comunitat Palestina de Catalunya.
Va ser després de l’emissió del reportatge “Infiltrats” al programa 30 Minuts de TV3 quan les sospites es van aguditzar entre diversos membres d’Endavant, que van fer indagacions sobre la seva trajectòria vital i es van posar en contacte amb aquest mitjà. La recerca des de l’activisme i la investigació periodística han acabat confirmant que es tracta d’una agent de policia.
Nascuda a Madrid, sempre va explicar que la seva mare era madrilenya, el seu pare era de la Franja de Gaza i que tenia un germà, però va evitar donar detalls concrets dels seus vincles a la capital de l’Estat o de la seva família palestina. Assegurava que havia arribat a Barcelona per raons laborals, que tenia una suposada feina de comercial i que s’havia instal·lat en un pis de lloguer a tocar de la plaça Espanyola de l’Hospitalet de Llobregat.
No només disposava d’un DNI amb la falsa identitat, també efectuava transferències bancàries des d’un compte que havia aconseguit obrir a Triodos Bank. A més, encara es poden trobar –en obert, a internet– referències de la seva incorporació amb falsa filiació a l’equip de futbol sala femení Pony’s F. S., amb seu al Centre Esportiu Joan Miró de l’Esquerra de l’Eixample. Abans de la infiltració, ja havia jugat a futbol sala femení, concretament amb la delegació espanyola al Campionat del Món Universitari.
La seva presència en aquest districte de la capital catalana va coincidir en el temps amb la de l’infiltrat Marc Hernàndez Pons, que va començar a militar al Casal Popular Lina Òdena i al Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC) el setembre de 2020, però ja s’havia apropat al col·lectiu d’habitatge Resistim al Gòtic el mes de juny. Tot just per aquelles dates, Belén Hammad militava a Endavant i va anunciar que tornava a Madrid. Un any i mig més tard, arribaria la petició de Marc Hernàndez de poder fer el salt del SEPC a Endavant. El seu objectiu va quedar frustrat per les reticències dels companys al sindicat estudiantil, fonamentades en la seva excessiva multimilitància.
Infiltrada en un programa finançat per la Generalitat
Belén Hammad de seguida va teixir una relació de confiança i suport incondicional amb la presidenta de la Comunitat Palestina de Catalunya. De fet, va començar a participar en les reunions de la seva junta, així com a les assemblees de la Coalició Prou Complicitat amb Israel. “Jo era molt nova amb les xerrades i ella sempre m’hi acompanyava, inclús m’ajudava a preparar-me les intervencions. Tenia absoluta disponibilitat per a qualsevol acte o trobada interna amb socis de la comunitat”, recorda Natalia Abu-Sharar, que està en xoc.
Però hi ha una activitat concreta que li va permetre ampliar el ventall de contactes amb col·lectius i espais dels moviments socials de la ciutat i li va obrir les portes del Casal Popular 3 Voltes Rebel. Com a membre de la Comunitat Palestina, el febrer de 2019, va participar de Rizoma, un programa de lideratge i transformació social enfocat a la prevenció dels extremismes violents, impulsat per l’entitat Novact amb el suport de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD) de la Generalitat de Catalunya.
Amb altres joves, durant una setmana, Hammad va assistir a converses amb qui era el director general de cooperació, Manel Vila, amb l’investigador del Cidob Moussa Bourekba, el fotoperiodista Jordi Borràs o un excomandant de les FARC. També va visitar L’Observatori contra l’LGTBI-fòbia, la Fundació Arrels, el Sindicat Popular de Venedors Ambulants, el Centre Penitenciari de Joves de La Roca del Vallès, el Centre Islàmic de Catalunya, la mateixa redacció de la Directa o el Casal Popular 3 Voltes Rebel per recollir testimoni de com havien actuat els grups d’extrema dreta a Nou Barris, concretament, pel que fa a l’oratori del carrer Japó.
Ara que ja coneixem la seva condició d’infiltrada, entenem que una de les seves motivacions principals a l’hora de participar a Rizoma era ampliar la seva xarxa d’infiltració”. És la conclusió a què arriba Núria Millán, de Novact, i coordinadora del programa formatiu que va oferir un espai de trobada amb referents, moviments socials i institucions clau en la prevenció de tots els extremismes violents a escala catalana. A més, explica, la infiltrada va tenir l’oportunitat “d’interactuar amb els participants, compartint històries personals i espais de confiança”. Per Lafede.cat, on Novact està federada, considera que és “incomprensible i injustificable” la infiltració de policies “per descobrir informació d’activitats públiques i obertes”. Es pregunten “quina amenaça suposen les entitats que treballen la pau i els drets humans per a la seguretat nacional” i denuncien que aquestes actuacions vulneren el dret a la llibertat d’expressió i el dret de reunió de les persones i les organitzacions.
En aquest context, la infiltrada va establir una relació de major confiança amb dues persones vinculades al Casal Popular 3 Voltes Rebel, un espai neuràlgic de les lluites de Nou Barris, seu d’organitzacions com el sindicat d’habitatge, Nou Barris LGBTI, el CDR, Arran o Endavant. “Com a persones implicades al barri i al casal, li havíem parlat de les activitats que hi fèiem i de la lluita antifeixista”, recorda Miguel Ángel Palos, que participava en el CDR.
Les activistes amb qui es va relacionar coincideixen a descriure-la com una persona “molt amable”, que “sabia donar consells”, “preocupada pels altres” i “responsable”. Gràcies a les seves aptituds socials, va aconseguir administrar el compte de Twitter –ara X– de la Comunitat Palestina i el seu correu electrònic, des d’on va arribar a enviar missatges a responsables polítics per convocar-los als actes de commemoració de la Nakba. “Estava molt implicada i era una persona que em cuidava, em duia l’agenda i m’acompanyava a tot arreu”, recorda la presidenta de l’entitat.
Entre les tasques que es brindava a fer, Alys Samson Estapé, membre de la Coalició Prou Complicitat amb Israel (CPCI), en destaca prendre actes, fer els contactes amb altres espais i dissenyar cartelleria. A l’activista, ara, li sorprèn el fet que tot i ser de Madrid i assegurar-los que no parlava català ni àrab, en moltes ocasions feia materials en les dues llengües “molt ben escrits”.
Gràcies a les relacions de màxima confiança, va participar en múltiples actes a diferents ciutats i pobles de Catalunya i va fer de presentadora del concert del 27 d’abril de 2019 a les Cotxeres de Sants amb motiu de la campanya “Defensem els drets humans”, de suport a les encausades per haver demanat el boicot al cantant sionista Matisyahu, i per denunciar la participació d’Israel a Eurovisió.
Aquest cas d’infiltració, per Laila Serra –membre de la Comunitat Palestina i de la Coalició– demostra com l’Estat i la policia “saben instrumentalitzar la identitat”. “Eren perfectament conscients que el fet de presentar-la com a dona palestina facilitaria enormement l’entrada a la Comunitat Palestina”, reflexiona. Alhora, Serra afegeix que també indica que “la lluita palestina és una lluita política i social i no pas identitària: dins la societat palestina hi ha diversitat de pensament i de corrents ideològics, com en qualsevol altra societat”. I, com a aprenentatge, pensa que “aquest tràngol ens ha de servir per entendre com pensa i es mou l’Estat, per protegir-nos, però també per mantenir les portes obertes a l’entrada de noves activistes”.
*Militant d’Endavant durant la ‘tardor calenta’
Mentre s’entregava de ple al moviment per Palestina, s’endinsava en l’esquerra independentista. Després dels primers contactes a través del programa Rizoma, el 28 de març de 2019 apareix en un acte sobre el Kurdistan al Casal Popular 3 Voltes Rebel i, a partir d’aquí, comença a vincular-se amb l’espai. Ho fa a poc a poc: “Va estar un temps assistint a les activitats que feia Endavant Nou Barris, i d’alguna manera, amb això ja donava a entendre cert interès per l’organització”, recorda Joan Marc A., un dels seus militants. El mes de setembre va començar a militar-hi, i Joan Marc, que li va fer l’acollida, recalca que era una persona “seriosa, que complia bé amb les tasques que assumia i que es llegia sempre els documents nacionals”.
Aquella no era una tardor qualsevol. El 14 d’octubre de 2019, el Tribunal Suprem va dictar sentència per sedició, amb penes de nou a tretze anys de presó, contra els líders polítics i socials independentistes i, en resposta, es van desencadenar mobilitzacions massives. La infiltrada va assistir a totes les convocatòries de Tsunami Democràtic: es va desplaçar a l’aeroport, va fer nit al Pertús per participar en l’acció del tall a la Jonquera, i va protestar als voltants del Camp Nou durant el clàssic. Però, a més, també va “participar activament” en les manifestacions de plaça Urquinaona, on diversos testimonis asseguren que va ajudar a fer barricades.
Marta Grau va entrar a Endavant en el mateix moment que la infiltrada i va establir-hi una relació d’amistat: “Tant a l’assemblea com al casal sempre estava disposada a ajudar a qui fes falta, a mi em va donar molt suport perquè les dues érem noves i no teníem experiència militant”. El que sí que va sorprendre a Grau va ser que, tot i fer poc temps que militaven a Endavant, la seva “companya” insistís a participar en l’Assemblea Nacional que es va celebrar a Vila-real el cap de setmana del 22 de febrer de 2020.
Com a militant, va esculpir-se un perfil molt actiu centrat en el nucli de Nou Barris, però a més de l’Assemblea Nacional, també es va inscriure a l’Escola nacional de formació d’hivern de principis de febrer de 2020 a l’Orfeó Gracienc. Durant més d’un any, la infiltrada, per mitjà de la intranet de l’organització, va tenir accés a documentació organitzativa, estratègica, sectorial i a les ponències. Per Joan Marc A., l’Esquerra Independentista (EI) és “objectiu” de l’Estat, perquè planteja “la ruptura” i, concretament, Endavant perquè “és un actor polític molt rellevant a l’hora de dinamitzar organitzativament i política l’EI i els moviments populars”.
*Un cas que també arribarà als jutjats
En el dia d’avui no consta que d’aquesta infiltració se’n derivés cap procediment judicial. Pel context i pel modus operandi encaixaria amb la figura d’agent d’intel·ligència –reconeguda pel mateix Ministeri de l’Interior espanyol–, que depèn de la Comissaria General d’informació i es desplega sense autorització ni control judicial.
Els col·lectius i organitzacions afectats per aquest nou cas contemplen emprendre accions judicials contra la infiltrada i els seus comandaments. Núria Millán assegura que, atès que Belén Hammad es va “beneficiar de manera fraudulenta” d’una subvenció pública sota una identitat falsa, Novact explorarà si hi ha marge per denunciar els fets. Així mateix, Lafede.cat també vol valorar futures actuacions en defensa de les entitats federades. L’organització antirepressiva Alerta Solidària té clar que interposaran una querella. “Estem davant d’un acte d’espionatge que demostra clarament com s’actua sota prioritats polítiques i no pas per investigar fets delictius”, denuncia Martí Majoral. Segons el portaveu, el cas, que esquitxa de nou una etapa de govern del PSOE, “hauria de permetre obrir escletxes en els murs judicials i institucionals que ens han imposat per negar-nos la veritat”.
Fins ara, els jutjats d’instrucció han declinat investigar els casos d’infiltració policial de Marc Hernàndez Pons, Daniel Hernàndez Pons i Ramon Martínez Hernàndez. A Girona, el tribunal encara no s’ha posicionat sobre la querella presentada contra Maria Perelló Amengual i els seus superiors jeràrquics. En tots els casos, fins ara, la Fiscalia General de l’Estat ha donat la directriu de posar-se al costat del cos policial i ha refusat que els fets puguin ser constitutius de delicte.